El dia 6 de juliol de 1720, Francesc de Sagarra i Gassol i Maria Josepa de Baldrich i Coll signaren capítols matrimonials, per celebrar després la boda al castell de Raurell el dia 13 de març de 1721. Josepa de Baldrich era germana d’Antoni Baldrich i Janer, hereu de la casa més important de Valls, tant per la seva noblesa com per la seva preeminència social. El matrimoni va tenir dos filles i dos fills, un d’ells fou Josep de Sagarra i Baldrich, i el segon, anomenat Francesc, que es dedicar a estudiar per la clerecia.
En Joan Francesc, molt ben dotat pel patrimoni, no estalvià mitjans per l’educació dels fills, de manera que els portà a estudiar al Seminari de Nobles de Cordelles, situat a la rambla dels Estudis, tocant a l’església de Betlem, que era el col·legi més important que tenien els jesuïtes a Catalunya; després, els dos germans passaren a la Universitat de Cervera, la única que existia al Principat, d’on sortiren doctors en dret civil i canònic, respectivament, i amb excel·lents relacions socials.
Josep de Sagarra i Baldrich es casà amb Manuela de Mercante i tingueren tres fills i una filla. Una familia que, no era oriünda de la nostra ciutat, arrelà i destacà com una de les famílies més influents d’aquells anys, tant econòmicament com culturalment, en la nostra ciutat. Manuela de Mercante era filla de Benedetto de Mercante, governador de Palerm i de nacionalitat siciliana. Aquesta dama no li agradava massa viure a Valls, per lo que Josep va comprar una casa al Carrer del Carme de Barcelona, davant de l’hospital i una torra a Sarrià.
De totes maneres no deixà d’anar sovint a Valls, sobretot per presidir processons i festes religioses. La seva necessitat de mantenir el privilegi de ciutadà de primera en l ciutat que va néixer, el mantenia entre Valls i Barcelona.
La poesia, com ell mateix reconeixia, va ser una foguerada de joventut; la seva disciplina preferida fou la història i, encara que no se li reconegueren suficients mèrits, s’anà introduint en el mon intel·lectual i literari. Així, quan es constituí a Barcelona la Real Academia de Buenas Letras sota la protecció de S. M. Ferran IV, apareix allí Josep de Segarra i Baldrich com a membre honorari de l’Academia, en companyia d’Il·lustres intel·lectuals. L’any 1764 publica “Compendio de la Historia de la España Transfretana Dividido en dos tomos”. Aquest llibre, que no te massa interès per la seqüencia del seu redactat, se li reconeixen la importància de ser el primer tractat seriós sobre la història del Marroc.
Dues altres obres seves tenen la consideració dels historiadors: “ Historia del Origen y Fundación de la Sagrada Orden de los Sierrvos de Maria” i també el “Discurso sobre la vida i virtudes del Ilustre Doctor Don Francisco de Sagarra y de Baldrich, Canónigo de la Iglesia Caathedral de Lérida”. En aquest discurs destaca la santedat i la transcendència de la vida del seu germà canonge. En aquestes pàgines relata la mort del seu pare, Joan Francesc de Sagarra i Gassol, que succeí a Valls, el di de la Mare de Déu del Carme de 1753. Fou enterrat a l’església de Sant Joan, molt a prop de casa seva. L’enterrament va ser un esdeveniment local, se li construí una làpida, una de les més notables que existien, ignoro si encara hi és.
Cèsar Martinell en una magnífica monografia exhaustiva sobre l’escultor Lluís Bonifás i Massó ens explica la bon relació entre la familia de Sagarra i Bonifás, de manera que l’any 1755 Josepa de Baldrich vidu de Sagarra i el seu fill Josep li encarregaren el pas de la Soledat per la Setmana Santa, entre altres encàrrecs que li feren la familia.
Tot i residir a Valls, feia llargues estades a Barcelona, on visitava domicilis il·lustres i les seves relacions acadèmiques el mantenien en contacte amb personatges destacats d’aquell època. La casa pairal deis Sagarra era a la placa del Blat, on actualment hi ha l’Escola d’idiomes. Va morir a Barcelona a l’any 1796 .
Bibliografia.-
“Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona.- El escultor Luís Bonifás y Massó. Biografia crítica por Cèsar Martinell. Premio Beatriz Vidal 1936”. Barcelona 1948, pàgs. 13, 115, 116.
Josep M. de Sagarra. Memòries I. Obra completa. Ed.: Eliseu Climent, 2003, pàgs. 57-88.
Jordi (Pere Altés). Galeria vallenca. Notes per un fitxer – 46. Josep M. de Sagarra i Baldrich. CULTURA. 1/3/1977, pàgs. 22.
