Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

EL GRAN CARDENAL I LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ
Del nostre País

EL GRAN CARDENAL I LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ 

Dos esdeveniments que, per motius ben distants, ocasionaren un gran enrenou a la nostra plàcida i tranquil·la ciutat. Aquest mes en fa 71 anys.
El setmanari local Joventud, el dia 8 de març de 1952 publica una nota breu on es diu que, a principis del mes de març, el Grup Escènic de la Congregació Mariana estava assajant l’obra de Herald Van Leyden El Gran Cardenal, arreglada lliurament pel poeta José Mª Pemán. Aquesta petita gota de rosada que queia en les pàgines del setmanari, seria l’inici d’un període cultural brillant que portaria endavant aquesta entitat. Aquesta podria considerar-se la primera noticia que apareixia en el setmanari Juventud referent el Grup de Teatre de la Congregació Mariana.
Per aquelles dates, les pàgines dels diaris anaven plenes de noticies sobre l’ocupació russa de països com Hongria o Polònia i altres. José Mª Pemán havia adaptat l’obra de Herald van Leyden, El Gran Cardenal, amb molta relació en aquests fets. Aquesta fou l’obra escollida per presentar-se el Grup de Teatre de la Congregació Mariana, format només per homes. Lluís Figuerola era el primer actor i Josep Batalla el director, ambdós tenien 22 anys; la resta de joves que hi participaren eren del voltant de la mateixa edat, Andreu Solé, Josep Mª Guinovart, Jeroni Queralt, Gabriel Secall, Joan Ribera, Jesús Cabré, Miquel Giró, Joan Bigorra i Angel Falo.
Es va escollir aquesta obra per que tenia un gran èxit a Madrid, pel tema tan actual referent a l’empresonament del Primat d’Hongria, Cardenal Windzenty, per les tropes russes que, després de la Segona Guerra Mundial, ocuparen Hongria i altres països de l’Europa de l’Est. La gent estava molt sensibilitzada per aquestes noticies. Pels carrers de Valls s’havia celebrat un concorregut Via Crucis pregant pel poble hongarès. Un altra motiu, més secundari, per la elecció d’aquesta obra, fou que només hi havia un personatge femení ( una monja ), que en aquest cas el transformaren en capellà, servent del Cardenal, que l’interpretaria Joan Bigorra.
L’estrena de El Gran Cardenal s’havia fixat per la festivitat de Sant Josep ( 19 de març), festiu a tot l’Estat, i el diumenge següent 23 per a fer-ne una segona representació (ambdues a les 5’30 de la tarda ). Però un succés, que va provocar l’alarma i tota mena de rumors, ho va impedir.
Per tot acte públic, ja fos representacions teatrals, concerts, balls, etc., calia demanar permís pels drets d’autor a la «Sociedad General de Autores»; el GTCM ho va demanar complint tots els requisits necessaris i amb marge de temps suficient.
Però mentre es treballava en l’assaig general, la vigília de Sant Josep a la nit al Teatre Principal, s’assabentaren que la Companyia de Teatre que la representava a Madrid tenia l’exclusiva per tot l’Estat. Així ho notificaren al grup d’actors i directors, que allí eren, una parella de la Guardia Civil, que es presentà al Teatre Principal amb l’ofici de la «Sociedad General de Autores» prohibint la seva representació de l’endemà.
Un fort entrebanc, quan just anava a presentar-se el primer treball del grup. Sabien molt bé el risc que corrien i les expectatives que havien despertat entre el públic de Valls. El treball i la il·lusió d’uns mesos es podia perdre definitivament. Aquella nit ni Josep Batalla, el director, ni cap deis seus companys pogueren dormir, ni pogueren dinar en la diada de Sant Josep. EII i Francesc Bofarull, directiu de la Congregació Mariana, es passaren tot el dia al despatx de la fabrica de pells adobades del Sr. Francisco Clols telefonant al domicili de José Mª Pemán a Madrid. Però el senyor Pemán per aquesta diada anava sempre a Cadis a celebrar la seva onomàstica amb una filla monja que residia a la capital andalusa. No el van poder localitzar fins a les set de la tarda. Ja s’havia fet massa tard per fer l’estrena d’aquell dia.
En el Teatre Principal hi havia un cartell que deia: “Suspendido por Orden Gubernativa”. Això va aixecar molta polseguera a Valls i tothom va dir-hi la seva i ho interpretaren com es va voler.
La conversa telefònica amb el Senyor Pemán va ésser molt cordial, accedint sense cap problema per que es pogués fer la representació de El Gran Cardenal i donant ordre, tot seguit, a la «Sociedad General de Autores» per que l’exclusiva que tenia la Companyia de Madrid s’apliqués a tot l’Estat menys a Valls. Com agraïment a tanta amabilitat l’hi van enviar al Senyor Pemán una fotografia en color del Tres de vuit de la Colla Nova, fet a la plaça del Blat el dia de Santa Úrsula de l’any 1951. Els va contestar agraint l’obsequi, mostra d’una tradició que desconeixia i no havia vist mai, i que des d’ara ocuparia un lloc preferent al seu despatx de Madrid. Del Sr. Pemán va quedar un bon record en el Grup, pel seu senyoriu i la seva cordialitat. Des d’aquell dia, en el despatx de D. José Maria Pemán sempre hi va ser present el “Tres de vuit” de la Colla Nova.
En el setmanari Juventud es va fer publica la següent nota informativa de la Congregació Mariana:
“La Sección de Teatro de la Congregación Mariana pondrá en escena mañana día 30, la obra “EL GRAN CARDENAL”, anunciada para representarla el pasado día 19, y que fue suspendida por tener conocimiento a última hora que estaba cedida en exclusiva a una compañía profesional.
Efectuadas las gestiones necesarias cerca de D. José Mª Pemán, traductor y adaptador de la obra, éste señor se ha dignado poner a contribución todo su valer para solventar las dificultades surgidas y complacer nuestro deseo que comparten muchos vallenses, según hemos podido constatar estos días.
Por lo tanto, es para nosotros una satisfacción hacer constar públicamente nuestra gratitud al ilustre académico y digno caballero, Sr. Pemán, por la exquisita delicadeza con que nos ha atendido, agradecimiento que hacemos extensivo a todas aquellas personas que con su colaboración han intervenido para resolver favorablemente este asunto.- La Junta Directiva”. (Juventud, Nº 479, 29-3-52, pag.5)
I el comentari que publicava Juventud (Nª 479, 29-3-52, pag.4) amb motiu d’aquest estrena:
El Gran Cardenal
“Definitivamente, superadas las dificultades que se habían presentado, tal como en nota aparte informa la Congregación Mariana, mañana, domingo, y el martes, el grupo escénico de la mencionada Congregación, pondrá en escena con toda propiedad y lujo de detalles, la obra de Herald van Leyden, adaptación libre de Pemán, El Gran Cardenal.
Han puesto los jóvenes actores, muchos de ellos con notables cualidades, toda su ilusión en esta interpretación, esperándose confiadamente en su éxito total’.
La setmana següent, el diumenge dia 30, es feu la primera representació a la que van seguir dues, els dies 1 i 5 d’abril; aquesta última a resultes de l’interès i la gran afluència de públic en totes elles, sempre s’omplia el Teatre. Va ésser el lluïment de Lluís Figuerola com a primer actor i la ma d’una gran direcció de Josep Batalla, movent i situant els personatges a l’escena i accentuant els moments més dramàtics i efectistes de l’obra que va fer arribar, molt emotivament, al públic.
El comentari a la representació de l’obre en el setmanari Juventud (Nº. 480, 5-4-52, pag.5), va ser aquest:
Representación de “El Gran Cardenal”:
“Por la sección dramática de la Congregación Mariana y con éxito total, de interpretación, de presentación y de público, ha sido representada en el Teatro Principal, los días 30 de Marzo y 1° de Abril, la obra “El Gran Cardenal”, de Herald Van Leyden, y adaptada en versión libre por el ilustre académico y famoso autor y poeta, José Mª Pemán.
Esta magnífica obra ha sido representada, como ya hemos dicho, con toda dignidad y propiedad, mereciendo los jóvenes actores, todos en sus respectivos papeles, los calurosos aplausos del respetable.
Accediendo a la petición que muchos les hicieran, se representará nuevamente hoy por la noche, en el mismo Teatro”.
Aquesta primera representació va ésser decisiva pel futur d’aquest Grup de Teatre. Si fracassaven possiblement només es quedessin amb les representacions nadalenques de Els Pastorets, i s’haurien oblidat d’intentar una nova obra de teatre. L’èxit els va marcar el camí a seguir i començaren a esbrinar quina podria ser la següent obra teatral seleccionada, adaptant-se sempre a les limitacions que tenia el grup: el nombre d’actors disponibles (inicialment només homes), de que fos teatre pera majories i que no calgués grans despeses ja que el grup no tenia cap subvenció econòmica.
Entre les dues primeres representacions previstes d’aquesta obra, i que com ja hem dit es van suspendre, s’estrenà al Teatre Apolo la pel·lícula “Lo que el viento se llevo”. Fou el dia 22 de març de 1952. Amb gran expectació i amb la vehement desaprovació de les autoritats eclesiàstiques. Es va crear un gran enrenou, amb advertències greus en els sermons a les Misses, i en els col·legis amenaces d’expulsió per aquells que anessin al Cine Teatre Apolo. Tot això era per que no l’havien vist. Si l’hagessin visionat no haurien ocasionat tant fort enrenou i l’haurien valorat com una valuosa obra d’art.
Bibliografia:
F. Murillo Galimany. Història del Grup de Teatre de la Congregació Mariana de Valls (1952-1972), Ed. IEV, 2003.
Foto: Valero Llussà.

Deixa un comentari

Required fields are marked *