Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

14 DE MARÇ DE 2020.
Fem memòria

14 DE MARÇ DE 2020. 

El 13 de març del 2020 era un divendres i Pedro Sánchez anunciava per televisió que, des de l’endemà, Espanya es tancava. Tot sonava a llenguatge bèl·lic i excepcional: estat d’alarma, confinament, després arribaria el toc de queda…

Dos dies abans, el 12 de març, s’havia decretat el tancament de molts col·legis. Tot anava molt ràpid i ningú esperava que, pocs dies després, es suspenguessin les Falles, més tard Setmana Santa, Sanfermines, vacances i viatges.

En complir-se tres anys des de l’aparició d’un virus desconegut i tremendament letal, la situació és d’estabilitat, sense grans increments ni decrements, ni incidència en el sistema sanitari, com va tenir el COVID, gràcies a la vacunació de la gran majoria de la població i, els ideòlegs que no es vacunaren poden agrair-ho a l’escut de protecció que li proporcionaren els vacunats.

Una societat, acostumada a la lliure circulació, es va sotmetre a un confinament forçós de més de 90 dies i en què els fonaments actuals van córrer perill durant el procés. El confinament fou una bona decisió. Ens afectava un virus desconegut, de virulència i contagi en grau superior, i sense saber com combatre’l. Es visqueren episodis amb manca d’experiència i d’organització, també d’incompetència i corrupció; defectuosa coordinació entre el Ministeri i les Autonomies. Tot va ajudar al desconcert inicial. L’eficàcia en la gestió de les autoritats sanitàries de moltes autonomies fou decisiva.

El desgavell en la forma de contar els morts; manca de previsió urgent en les mascaretes i respiradors; del campi’s qui pugui en els contractes amb la Xina a través d’intermediaris; la situació a les residencies, la manca de mitjans a metges i a infermeria. El palau del gel… El lideratge del nombre de difunts dintre de la Unió  Europea. Tot molt dolorós.

Feren la promesa, el ministre Illa i el president Sanchez, de realitzar una auditoria per avaluar la gestió de la pandèmia. Una promesa incomplida que va fer a l’octubre de 2020 al Congrés de Diputats. Es justificà dient que encara no l’havia fet per la urgència immediata de concórrer a les eleccions autonòmiques, i que tampoc farà la Ministra Arias per que també es presenta a les properes eleccions autonòmiques. Una auditoria no jutja ni acusa a ningú. Clarifica una gestió i uns resultats, deixant cadascú en el seu lloc; una valuosa pàgina d’experiència pel futur, per no caure en els mateixos errors comesos i tenir un grau més de preparació.

El nostre país va sortir bastant pitjor que la resta d’europeus, amb un dany superior. Per aquesta raó som, juntament amb Itàlia, el que rep més fons de recuperació; després de tres anys, encara queda molt per poder recuperar la situació prepandèmica. Una aguditzant inflació castiga ara tots els sectors. El carburant estabilitzat en preus prohibitius, la llum pels núvols, el preu de l’habitatge inaccessible per a un treballador mitjà i cost dels aliments pujant dia a dia, sense que les mesures restrictives de l’executiu aconsegueixin frenar-ne l’increment. Una inflació, que no patíem des de feia quaranta anys, segueix el mateix camí que 0el COVID-19, creixent a poc a poc fins que faci esclatar “la nova normalitat”.

Deixa un comentari

Required fields are marked *