Va neixe a Valls el 25 d’octubre de 1910
Director, guionista, director de fotografia, productor i distribuïdor de cinema, autor, productor, empresari i director teatral.
Era fill de l’actriu i cantant Teresa Iquino Parra i del compositor Ramon Ferrés Musolas. Als dotze anys dibuixava, modelava amb fang, pintava a l’oli i tocava el violí. Als quinze va realitzar la primera exposició de caricatures, i un any després es va instal·lar a París on es guanyava la vida dissenyant vestits femenins.
Uns anys després creà a Barcelona un estudi fotogràfic molt freqüentat per personatges del teatre i una casa de modes en un local del passeig de Gràcia que, amb els anys fou la seu de la seva empresa i fins i tot l’estudi de rodatge i sonorització de les seves pel·lícules. El 1934, va crear la seva pròpia productora, Emisora Films. La primera obra que coneixem és el documental “Sereno y… tormenta” (1934); l’any 1935 va reproduir un famós fet delictiu a “Al margen de la ley”, i el bandolerisme andalús en “Diego Corrientes” (1939).
Després de la Guerra Civil va seguir com a fotògraf, amb la casa de modes i, l’any 1940, estrenà al teatre Fontalba de Madrid, de la seva comèdia “Celedonio se divierte”. Per Cifesa va dirigir una sèrie de comèdies i melodrames influenciats pel cinema italià. ¿Quién me compra un lío? (1940), Alma de Dios (1941), El difunto es un vivo (1941), Los ladrones somos gente honrada (1941), El pobre rico (1942), La culpa del otro (1942), Boda accidentada (1942), Un enredo de familia (1943) y El hombre de los muñecos (1943).
La seva filmografia compta amb més d’un centenar de títols, repartits entre drames, comèdies, cinema negre i, cap al final de la seva carrera, westerns i drames pseudoeròtics relacionats amb temàtiques d’acord amb el cinema espanyol de la Transició, conegut com del “destape”.
Considerat per la crítica com un director prolífic i irregular, ha passat a la història del nostre cinema com un dels realitzadors més destacats de la seva generació juntament amb noms com Rafael Gil o José Luis Sáenz de Heredia. Cap els anys cinquanta destacaren les produccions: “Brigada criminal” (1950), una de les escasses mostres del thriller rodades a Espanya, i la pel·lícula El Judas (1952) —primer film en català després de la guerra civil—, o “Buen viaje, Pablo” (1959), amb Ettore Manni i Gisia Paradis, una de les seves millors pel·lícules, que aborda un tema insòlit a la trajectòria del realitzador: el d’un viatjant de comerç i el rerefons de les seves relacions personals i professionals, cosa que serveix a Iquino per aprofundir en la societat espanyola de l’època i gairebé disseccionar-la. Aquest film, avui oblidat, entronca amb aquell tipus de pel·lícules que van intentar establir una mirada directa a la societat de l’època directament o veladament.
En els anys 60 s’inicia el seu declivi com a director: el nombre de títols que roda va augmentant alhora que en disminueix la qualitat. Als anys 80 es destaca com a realitzador de les millors pel·lícules eròtiques espanyoles del període.
Va morir el 29 d’abril del 1994 a Barcelona a l’edat de 83 anys.
