Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

L’ASSOCIACIÓ DE VALLENCS RESIDENTS A BARCELONA
Cròniques de la ciutat pel record

L’ASSOCIACIÓ DE VALLENCS RESIDENTS A BARCELONA 

L’historia de la nostra ciutat inclou la contribució, digne de ser inscrita en lletres fulgents, d’una singular generació de vallencs residents a Barcelona. L’estimació per la seva ciutat ha estat sempre palmària, present en l’aportació cultural i en el progrés de la ciutat; des dels anys de postguerra fins ben entrats els anys setanta.

Diguem per a la història quins emprengueren aquesta iniciativa primera:  Francesc Badia Serra, Ramon Barbat Miracle, Josep Batalla Ribé, Josep M. Bigas Canals, Josep M. Casas Homs, Pere Català Pich, Joan M. Cendrós Carbonell. Cessar Martinell Brunet, Jaume Mercadé Queralt, Pere Mialet Rabadà, Francesc Rodon Queralt, i Josep M. Selva Grifell.

Personatges que tingueren un pes específic dintre de la vida social i econòmica de Barcelona: direcció de Ràdio Barcelona, presencia en la directiva del Cercle del Liceu, Universitat, capdavanters de la confecció, industrials ben reconeguts,….

Sempre tingueren el pensament en la seva ciutat d’origen. Fou important la seva aportació per la presencia de la companyia d’òpera del Gran Teatre del Liceu en les Festes Decennals de 1941 i 1951; el desenvolupament econòmic i industrial de la ciutat, entre moltes aportacions.

Voldria ressaltar la culturalment més significativa. La idea va néixer a Barcelona, a principis dels seixanta, impulsada pels vallencs d’allà, si bé, no volent per a ells sols l’exclusiva de  l’honor que podria comportar si prosperavan demanar la col·laboració d’altres vallencs forans i de residents a la nostra pròpia ciutat: Ferran Casas Mercadé, Rd. Ignasi Cases Dalmau, Francesc de P. Costes Jové. Francesc Clols Rabassó (aleshores Alcalde de Valls), Pau Mercadé Queralt, Macià Pallarès Barrenys, Antoni Rodon Porta, Baltasar Segur Homs

Al principi l’anomenaren, simplement, «Estudis Vallencs» i la primera activitat que se’n té notícia és la circular que, el març de 1962, van remetre a tots els que cregueren que hi estarien interessats, anunciant la publicació d’un llibre.

Malauradament, de la rellevant llista, crec que no n’hi resta cap entre nosaltres, valors humans que ja han desaparegut, però la llavor va ser ben sembrada i, tot i que va costar que germinés en tota la seva esplendor, bé podem agrair als creadors la seva feliç iniciativa.

El propòsit d’aquests iniciadors va ser, al principi, modesta: consagrar-se a l’edició de llibres sobre temes vallencs per compendiar una col·lecció monogràfica local. La va obrir el llibre “El pintor Galofre Oller”, escrit per Cèsar Martinell com a ampliació de la biògrafa sintetitzada que del Fill Il·lustre de la Ciutat va llegir a les Festes Decennals de la Candela de 1961, al ser pujat el retrat del pintor a la Galeria de Vallencs Il·lustres. El llibre, patrocinat per l’ Ajuntament de Valls, va ser imprès als tallers del Monestir de Poblet tancant-se l’edició el 31 d’agost de 1962.

Aviat, al suggeriment de la circular reclamant subscriptors per la col·lecció va trobar el ressò merescut entre els vallencs, i fins i tot no vallencs, amants de la bibliografia. Aquest èxit va induir la Comissió d’Estudis Vallencs a l’edició d’un segon llibre, “Salms del meu poble” del Rd. Josep Grau Serra i il·lustracions de nombrosos artistes locals. També aquest llibre fou imprès al Monestir de Poblet, donant-se per conclosa la impressió el 4 de gener de 1964. .

Hi va haver, aleshores canvi al titular de l’alcaldia de Valls: Roman Galimany Soler va ocupar el lloc del senyor Francesc Clols Rabassó  i, naturalment, el tema va passar, momentaneament, a un segon pla. Però el nou alcalde en repetides entrevistes amb els promotors d’Estudis Vallencs va recollir l’envit i es va procedir a donar més cos a la idea transformant-la en l’Institut d’Estudis Vallencs, a l’estil d’altres entitats similars ja existents, l’any 1965 .

Sempre, tenint en compta el poc temps actiu que portaven, es va nodrir l’Institut d’elements idonis anomenant-se Secretari al Cronista Oficial de la Ciutat, Baltasar Segú Homs, que va redactar els seus primers Estatuts.

Seguint a la línia dels seus creadors, l’Institut es va limitar a la edició de nous llibres, de manera que, de les Seccions que, en la seva seu, es crearen una mica a vola ploma, només la d’Edicions va arribar a funcionar, de manera que el 10 d’octubre de 1967 veia la llum del dia el tercer tom de la col·lecció imaginada feliçment pels promotors d’Estudis vallencs. El llibre va recollir, sota la denominació de “Monografies vallenques” quatre treballs d’escriptors vallencs premiats a les Festes Decennals de l’any 1951: “Jaume Huguet, vallenc” del Sr. Pau Mercadé Queralt, “Esbossos històrics sobre l’agricultura vallenca” de D · Josep Piñas Mercadé. «Espina Santa» del Sr. Francesc de P. Paris Ferré, i «Els cent anys del Teatre Principal», del Sr. Eduard Castells Oller.

A l’interí, i encara que l’Institut no es decidia a emprendre més vol, el nombre de subscriptors augmentava, cosa que recolzava a la “Comissió d’Edicions” que naturalment, va comptar sempre amb l’assentiment tant del propi Institut com de l’Ajuntament, de manera que el IV volum va quedar llest el 22 de maig de 1968 recollint, en aquesta ocasió, sis monografies premiades a les Festes Decennals del 1961, sota el títol general de “Notes de color vallenc”.

És un testimoni i reconeixement als emprenedors d’aquest projecte. Un ampli grup de vallencs que, a la distància, treballaren, estimaren  i promogueren la presencia de la nostra ciutat en la cresta del país.

Deixa un comentari

Required fields are marked *