En la Història de Poblet l’anomenen “El monjo Finestres”. Nasqué a Valls que li dedicà el nom d’un carrer. À l’any 1931, en una proposta de l’agrupació Amics de l’Art i la Historia es demanava a l’ajuntament col·locar el retrat de l’Abat a la Galeria de Vallencs Il·lustres. La proposta no va prosperar pel dubte en no caure en el mateix error succeït amb Veciana. Agustí Altisent, a la seva “Historia de Poblet”, confirma l’origen vallenc de l’Abat Eixamús.
L’any 1348, la pesta arribà a les nostres contrades. El Monestir de Poblet no s’escapà del mal, emportant-se, primer l’Abat Ponç de Copons i després a dom Bernat de Palau. Enmig d’un temps de tanta incertesa, la comunitat de Poblet elegí per a abat un monjo senzill, fill de Valls, anomenat Arnau d’Eixamús, descendent d’uns nobles la nostra ciutat. Durant el mandat de l’abat Eixamús, foren construïdes a Poblet les sepultures reials d’Alfons I i Jaume I en les arcades laterals de l’altar major.
Fra Arnau d’Eixamús, abat del monestir de Poblet, com a senyor dels anomenats llocs de Quart de Poblet i Aldaia, va reformar alguns capítols de la carta de població del lloc de Quart de 1334, que va ser atorgada després de l’expulsió de la població musulmana, per repoblar-lo novament, ja que s’havia despoblat a conseqüència de la pesta de 1384 (18 de novembre de 1349).
Fou decisiva la seva intervenció en uns fets de la història de Vallclara, esmentada la segon meitat del segle XII; el lloc fou llegat el 1220 per Pere Sassala al monestir de Poblet. El 1349 Berenguer de Jorba reclamava drets sobre Vallclara; fruit de la seva enemistat vers el monestir fou l’assalt que els seus servents feren a la granja pobletana de Riudabella. Pere III, a instàncies de l’abat fra Arnau d’Eixamús, intervingué en l’assumpte i manà al veguer de Montblanc que retingués sota el seu poder el lloc de Vallclara fins que el monestir no hagués rebut la justa reparació dels danys soferts. El mateix any Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre el castell, el poble i el terme de Vallclara al monestir de Poblet.
El Papa Inocenci IV, el nomenà membre d’un Consell de disciplina eclesiàstica, per les bones lleis de disciplina servades a Santa Maria de Poblet. Fou diplomàtic i conseller de reis. Reconegut com a pacificador d’ànims quan Pere I de Castella i Pere III de Catalunya van tenir unes greus diferencies per qüestions polítiques, fent acudir ambdós reis a Tarassona a signar un compromís. Ple de mereixements, va morir l’any 1361, i fou enterrat a la Sala Capitular, però sense que cap indicació expressi el lloc exacte on foren dipositades les seves despulles.
Bibliografia.
Fons Pere Mª Ort, Llibre de privilegis i ordenacions del Priorat de Sant Vicent de la Roqueta (copia de 24 d’octubre de 1369). Arxiu del Regne de València.
Vallclara. Enciclopèdia Catalana. Enciclopedia.cat
Jordi (Pere Altés Serra). Galeria de Vallenca. CULTURA. Núm. 345, Desembre 1975. Pag 24.
