Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

GABRIEL NOGUÉS I GARCIA
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

GABRIEL NOGUÉS I GARCIA 

Va néixer a Valls l’any 1873 i morí a Barcelona el 31 de maig del 1920, a l’edat de 46 anys. Era germà del il·lustre escultor vallenc Anselm Nogués. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i es va doctorar a la de Madrid. Es dedicà especialment als estudis i treballs filològics, i aconseguí una gran anomenada entre els especialistes del país. El seu prestigi era molt reconegut. Els seus treballs de recerca eren apreciats en moltes localitats i centres culturals del país. Arreu d’Espanya es tenia en compte l’opinió de Nogués i Garcia quan es tractava d’algun tema lingüístic. Tingué especial relleu la seva participació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona l’any 1906, on va aportar interesants mocions, com “Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit”(1906). Li atorgaren un premi en un concurs lexicogràfic català pel treball « Vocabulari de l’ofici de seller o guarnicioner ». El diccionari enciclopèdic que publicava l’editorial Espasa, de Barcelona, amb Nogués comptava amb un important col·laborador, ja que tenia cura de tot allò que estava relacionat amb la gramàtica, la música, la filologia i la geografia, i que anava incorporant-se a tan voluminosa obra. Col·laborà amb diferents articles en revistes i periòdics, com “La Crònica de Valls”. Algunes de les monografies que escriví són: «Consideracions sobre la Himnología Popular de Catalunya» (1900), «Crítica de algunas formas erróneas del llenguatge escrit, que comprèn finals de certas paraulas que han entrat en forma castellana», «Breu estudi de las radicals y consegüent formació dels derivats y compostos», «Teoria dels duples de la llengua catalana», «Assimilació de las consonants. Ús de la V y de la B entre vocals», «Importància de la Etimologia pera l’estudi cientifich de las llenguas», «Estudio crítico de la palabra catalana compte» (Valls, 1915), «Estudio crítico y etimològico del apellido Baldrich»…. Sempre estigué molt vinculat a Valls, col-labora assíduament en el mon cultural de la ciutat.
Bibliografia:
Jordi (Pere Altés). Galeria vallenca. CULTURA. 1.3.1975. Pag. 18.
MIRALLES, Eulàlia. Els escriptors catalans en una Europa en conflicte: la propaganda política impresa de la Guerra dels Segadors. Caplletra. Revista internacional de filologia, 2012, no 52, p. 181-205.
Joan ventura Solé. Estampes retrospectives (1920). CULTURA, 1.3.1975. Pag. 8.

Deixa un comentari

Required fields are marked *