En la dècada dels anys 40, i durant els anys 50, els torrents que envolten Valls tenien un encant, quelcom paradisíac. Vegetació abundant i variada, presencia d’aus i ocells heterogenis que il·lustraven l’espai amb els seus cants, dialogant entre ells; abundant aigua corrent, clara, provinent de fonts, amb varietat de peixets, que es nodrien d’insectes; abundants amfibis, com gripaus i granotes. Hi havia grans bassals d’aigua on, a l’estiu, ens hi donàvem un bon bany. On més habitava era el torrent de “La Xamora”, perquè limitava amb la masia del meu avi, a on hi estiuejàvem des de l’any 1953, quan ja no anàvem a la masia dels capellans.
Quan teníem una tarda d’esbarjo, o vacances, sense col·legi, anar a jugar i passejar pel torrent era una de les sortides preferides, quan ja puntejava la primavera. Entre els qui anàvem, hi havia en Valero que tenia molta traça per caçar granotes, altres només érem capaços de agafar “sabaters” que nedaven pels bassals. Alguna tarda, esporàdicament, havíem arribat a caçar tres o quatre granotes, una riquesa. Aleshores anàvem a la Clínica del Doctor Prats, al carrer d’en Bosch, que sabíem que necessitava granotes; les volia vives ja que les utilitzava per confirmar, o no, el positiu de la prova de l’embaràs, mitjançant una mostra d’orina de la, suposadament, embarassada. No recordo el que ens pagava, una propina simbòlica, però d’allí anàvem a “Els polos”, al carrer de La Cort, i podíem comprar, com a molt, un polo per cadascun. Havia estat una tarda que ens ho havíem passat molt be, descobrint nous aspectes de la natura, escoltant el silenci, només soroll d’aigua i cant d’ocells, a la penombra de l’abundant vegetació amb el so pel moviment de les fulles dels chops, un plaer. Els pares no es preocupaven d’on anàvem; sabien que sempre teníem presents les seves recomanacions, que abans de l’hora de sopar seriem a casa, i així ho fèiem; tot sopant els hi explicàvem les nostres experiències de la jornada, els hi preguntàvem per alguna cosa que ens havia cridat l’atenció i no ho enteníem, lo que havíem fet. Ens explicaven l’origen de tanta aigua que corria pel torrent, i moltes coses que eren temes de conversa familiar durant el sopar. Tot els hi semblava molt be. Cap problema.
La prova de la granota consistia a injectar a l’animal una xeringa que contenia una petita quantitat d’orina de la dona que requeria la prova. Si la granota ovulava i, 24 hores després de la injecció, començava a pondre els seus ous, indicava que en l’orina hi havia un nivell suficient de la hormona hCG i la dona estava embarassada.
