Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

La dolça vellesa
Contribucions científiques. Prof. Corominas Vilardell

La dolça vellesa 

No hau­ria cone­gut la Maria Bra­nyas i Morera, que aca­bava de cele­brar els seus 116 anys, si no hagués estat pel meu oncle, l’August Coro­mi­nas Vilar­dell, catedràtic de fisi­o­lo­gia humana. L’August ha estat un pro­fes­si­o­nal que, com diu ell de manera pla­nera, ha tre­ba­llat “sem­pre pels malalts, amb els malalts i pels que encara no ho estan, és a dir, inves­ti­gant en la pre­venció de les malal­ties”. Després de jubi­lar-se, l’August s’ha espe­ci­a­lit­zat en temàtiques específiques com la nutrició, la gent gran i la importància de l’enve­lli­ment; i és per això que em va dema­nar si podia con­tac­tar amb l’àvia més lon­geva del món. Després de ges­ti­ons amb la Residència del Tura d’Olot i amb la família, vam poder visi­tar la Maria Bra­nyas i par­lar amb ella. L’August tenia una gran inqui­e­tud com a expert inves­ti­ga­dor per enten­dre i valo­rar la seva ali­men­tació, els hàbits, la genètica i els fac­tors ambi­en­tals que li han donat a la Maria tan llarga vida. Aquell dia a la residència, la Rosa Moret, la filla de la Maria, ens va expli­car els trets més sig­ni­fi­ca­tius vis­cuts per la mare. Quan va entrar la Maria, acom­pa­nyada pel seu gen­dre, va anar par­ti­ci­pant en la con­versa en la mesura que la seva audició l’hi per­me­tia. Men­tre l’August li feia pre­gun­tes, jo l’obser­vava: el seu ros­tre tan natu­ral amb els solcs que ama­guen la seva història de vida, sense retocs quirúrgics que min­vin l’expres­si­vi­tat, deli­cats cabells blancs, mirada serena que no apa­ren­tava haver vis­cut ni les dues guer­res mun­di­als ni la guerra civil, la dels tres anys, com li’n diu ella. Vaig ama­nya­gar les seves mans i la seva carona quan ens vam aco­mi­a­dar.

Les persones grans em mereixen tant respecte com els infants, per la seva innocència i vulnerabilitat. Em va semblar una nena, una nina. Envellir és un fet inevitable i fins ara irreversible, però el que busquen els experts com el meu oncle són les claus per guanyar anys de vida amb qualitat: una genètica favorable, afavorir els factors ambientals (relacions socials, bona alimentació, exercici físic…), l’educació i la formació i la situació socioeconòmica. La Maria em va mostrar la cara més amable de l’envelliment, la pau, la saviesa i la serenor de la persona longeva, l’antítesi del que es busca en l’actualitat volent aparentar l’eterna joventut mitjançant tècniques quirúrgiques.

Deixa un comentari

Required fields are marked *