Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

LA TRISTE IMATGE DEL DESPROPÒSIT
Del nostre País

LA TRISTE IMATGE DEL DESPROPÒSIT 

“PP y PSOE dan vía libre a corregir la ley del ‘sí es sí’…..”
Era la llastimosa imatge que ens arribava ahir des del Congrés de Diputats de Madrid. La del despropòsit i la de la incoherència. I ja en van tantes….
La imatge d’un govern que fa mesos que està exhibint un patent enfrontament entre els seus dos blocs col·ligats. Aquest Govern que ahir cercava presentar una imatge al país amb la solitud de dos ministres. Fa mesos que aquest divorci s’ha produït, s’ha demorat set mesos inexplicablement.
Quan havíem constatat, durant aquest temps, que estàvem davant el més gran nyap legislatiu: la llei del Govern Sanchez, aprovada per tots els seus socis de legislatura, la “Ley del Si o Si”; la llei que el President Sanchez exhibia com a esplèndida per a la defensa de la dona i que seria copiada per tots els governs del món, porta 985 rebaixes de les penes i 105 excarceracions dels agressors sexuals condemnats. S’ha vist en la necessitat de retirar-la set mesos després per sobreviure i per conveniència política. Només quan l’escàndol per les rebaixes de penes va començar a amenaçar les expectatives electorals del PSOE, Sánchez va anunciar la rectificació.
Mai no s’hauria imaginat un Parlament on una part del govern votés contra l’altra part del govern. Un despropòsit. Les imatges il·lustraven plenament la situació del govern: La ministra desautoritzada, adolorida però sense dimitir, al costat la senyora Belarra. A l’altra banda del banc blau, també amb cara trista, la ministra de Justícia, Pilar Llop, no semblava que havia guanyat la proposta de rectificació de la Llei. Cares baixes, gestos d’incomoditat.
El president del Govern s’amaga i no vota la reforma de la Llei, ni en presència física ni telemàticament, no vol rectificar públicament. No dona la cara, com feia fa set messos. Se surt de puntetes per la porta del darrere, com altres vegades.
Es produeix l’acord al Parlament, a l’àrea socialista, en lloc de celebrar-ho, es lamenten, mentre els populars ho celebren amb aplaudiments. No sembla un acord, no hi ha capacitat per celebrar l’abraçada. El “sanchisme” ha cavat tan fonda la rasa, la cultura de la terra cremada, hem reculat tants anys fins arribar al punt d’incomprensible divisió entre les dues ales del Congrés, i tristament observem les actituds després d’un acord amb dues reccions tan distants. Mentre, la gent del carrer, sortosament distants dels polítics, celebràvem que es produís un acord.
Després de tots aquests set messos d’anades i vingudes, de eufòries i rectificacions, és molt lamentable que ningú assumeixi cap responsabilitat. Però el que reconforta és que al carrer, entre els ciutadans, no es reflecteix gens ni mica el clima de divisió i separació que s’exhibeix el Parlament.

Deixa un comentari

Required fields are marked *