El dijous 16 de març, amb la sessió celebrada a la sala d’actes del IEV, amb la projecció del documental Set Caixes de Dory Sontheimer, es reprenia l’activitat del Centre de Lectura, després de més d’un any de inactivitat forçada. La sessió fou un èxit, amb la sala plena a vessar.
Més d’un any de completa inactivitat forçada, no per voluntat de la junta directiva ni dels seus associats, sinó per uns fets vergonyosos i, totalment incomprensibles, comesos contra una històrica i centenària societat cultural representativa de la ciutat.
Els deplorables fets es produïen a la tardor de l’any 2021. Els relato breument a continuació, ja arribarà el moment de publicar-ho al paper imprès amb la grandària, dades i senyals que requereix un fet tant singular per la vida cultural de la ciutat. Ara, per no estendrem massa, en faig un curt relat, que molts vallencs ja coneixen.
En els darrers trenta o quaranta anys, el Centre de Lectura tenia el caire d’una societat, de caràcter més o menys privat, mantinguda per la quota dels seus associats, que es nodria d’activitats culturals, i no tant culturals, però sempre amb la presencia nombrosa dels socis; tertúlies d’amics propers, converses amb debats de tot tipus, polítics, esportius; celebracions amb glamur. També a la zona alta, al segon pis, hi havia la sala on es jugava a cartes fins a la matinada, on es movien elevades quantitats de diners. Una societat amb activitats diverses.
En els anys posteriors, en que molts vallencs han desplaçat la seva llar fora del nucli urbà, la disponibilitat del cotxe per desplaçar-se a altres capitals properes amb la familia, ha rellevat aquell hàbit diari de passar una estona amb els amics i comentar esdeveniments de la ciutat; poc a poc s’ha nat minvant. La incorporació de nous socis ja es produïa molt esporàdicament, sobre tot per la manca d’atractiu que s’oferia i per que cada vegada la societat no era limitant pels socis sinó que s’obria a tots els vallencs, sense distinció entre associats o no. En els darrers anys va tenir un punt d’inflexió a l’alça amb motiu del 150é aniversari, amb una completa programació d’activitats, totes elles relacionades amb exposicions, conferencies, personatges i motius vallencs, durant tot l’any.
Superat aquest impàs, es tornà a la trista realitat. Inconvenients importants han estat l’edat mitjana dels associats. Accentuant-se la tendència a l’increment de les baixes en vers les altes.
Això ha implicat que els ingressos de la societat disminueixin greument, mentre les despeses es mantenien intactes o s’incrementaven. Això provocà un retard en el pagament mensual del lloguer del local. La solució immediata fou un pagament compartit de l’import del lloguer amb els responsables de la cafeteria. Així es va fer i es va garantir als propietaris de l’inmoble el pagament del deute pendent de quatre quotes. La primera i segona quota pendents es pagaren mitjançant un taló conformat pel banc i enviat al propietari. Aquests el retornaren dient que el deute el donaven per cancel·lat i renunciaven a cobrar-lo. De totes maneres, el fet de tenir dos talons conformats pel banc a favor dels propietaris era prou indicatiu de l’inici de la via per solventar el deute per part del Centre de Lectura. En l’assemblea de socis posterior a aquests fets es feia constar l’agraïment de l’entitt als propietaris per la condonació del deute.
Passats uns dies, els propietaris de l’immoble, familia Rodon Barrufet, feia saber verbalment a la Junta que tot lo que hi havia dintre de l’immoble ho consideraven propietat seva, i no del Centre de Lectura. La Junta va respondre immediatament al·legant que molts elements foren adquirits per la societat, mentre que la majoria eren donacions històriques de socis ja difunts i, per tant, no s’acceptava de cap manera l’afirmació feta pels propietaris. Els propietaris ho eren de l’edifici però no del contingut, que era propietat dels llogaters Centre de Lectura. Insistiren en el seu propòsit d’apropiar-se dels patrimoni de Centre de Lectura, denegant, la junta directiva, novament i immediatament, aquesta equívoca pretensió.
Sobtadament, un dia d’estiu, crec recordar, els responsables de la cafeteria, comunicaren urgentment al President i a alguns membres de la Junta, que hi havia la familia propietària de l’edifici que estava comissant el patrimoni de la societat Centre de Lectura. Quan es personaren a la seu observaren que s’havien emportat fraudulenment tot lo que hi havia a la sala d’actes: quaranta cadires recentment comprades, l’equip complert de megafonia, el projector, la pantalla, la taula i tarima, la bandera de la societat, els trofeus de competicions, etc. No hi deixaren res. Ho traslladaren tot al segon pis d’on només ells tenien la clau. També canviaren el pany de la porta de la biblioteca i, per tant, es feien amos de tots els llibres i documents i arxius històrics del Centre de Lectura. Tot això ho portaren a terme els germans Rodon Barrufet, el cunyat Marti i els nebots.
Per part del Centre de Lectura es feu la denuncia del robatori al jutjat de Valls. Tot i això, uns dies després hi anaren amb un carretó i s’emportaren, per la porta principal, l’escultura de bronze de l’escultor Busquets. Aquesta escultura, que en principi era de guix, el soci de l’entitat senyor Galera la va fer en bonze a la seva fundació i la va reglar al Centre de Lectura; també s’emportaren el bust de Pitarra que es trobava a l’entrada de la sala d’actes. Tot aquest procés del robatori l’enregistraren les càmeres de seguretat que hi ha instal·lades en el local, enregistraments en cintes que, en el seu dia, es depositaren a la Comissaria dels Mossos d’Esquadres juntament amb la denuncia feta pels responsables de la cafeteria .
Fetes les corresponents denuncies, tant per part de la Junt Directiva com dels responsables de la cafeteria, acompanyant documents que testificaven la propietat del patrimoni i també les cintes de les càmeres que enregistraren el procés del furt d’aquesta propietat per part de la familia abans citada, es va obrir el procés judicial. Fruit del qual, fa pocs messos, en una primer etapa de conciliació s’oferiren a retornar al Centre de Lectura tots els elements que estaven en la Sala d’Actes. En un segon procés judicial, pendent de citació, es tractarà la devolució de la resta, que correspon a la biblioteca, documents i arxius.
Actualment, el Centre de Lectura no te la capacitat econòmica per sufragar el cost d’una seu social. De moment, per poder seguir amb activitats de tipus cultural, s’ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Vallencs per fer-los en la seva seu. La situació és delicada. Tots els socis en son conscients i properament es celebrarà una assemblea on es plantejarà el futur de la centenària societat Centre de Lectura de Valls.
