Nascut a Valls el 30 de juliol de 1850. Germà de Francesc Roca i Sans, un altre vallenc il·lustre. Ambdós tenen carrers a Valls amb els seus noms, tot i que avui siguin desconeguts per a la majoria dels nostres compatriotes.
Cap dels dos germans treballà en la destil·leria familiar. Sembla que en Francesc introduí el cultiu de la vinya a l’Argentina (Quaderns de Vilaniu, 25: 3-47, 1994. Miquel Trenchs; romangalimany.cat, Vallencs Il·lustres que no són a la galeria) i que inicià allí una revolució pedagògica, la de les escoles-granja agrícoles..
En Ramon, feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona. Als vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador del setmanari català L’Aureneta, del Centre Català i el Montepío de Montserrat (1870). A Buenos Aires regentà les càtedres d’Història Natural, Topografia i Dibuix en el Seminario Angloargentino. Fou inspector del govern a les escoles del Paranà. Posteriorment, es traslladà a Paraguai, on dugué a terme diverses comissions científiques. Té una important producció urbanística i didàctica.
Retornà el 1880 i fundà a Valls la primera associació regionalista. El 1880 Ramon Roca i Sans fundà la revista La Pàtria Catalana, de caràcter regionalista. El 21 d’octubre del mateix any es publica el primer número. Des del moment de la seva aparició fou ben recollida; no solament va interessar al públic en general, sinó també a les classes més cultes, com ho demostren les col·laboracions dels qui que participaven en la revista. Aquesta bregava pel bé de Valls, per la cultura popular i per l’enaltiment de l’espiritualitat catalana. Alhora denunciava abusos i defectes, i proposava millores d’interès públic. Es publicà entre 1880 i 1881. Entre els periòdics publicats a la localitat, és considerada la primera revista escrita totalment en català de la qual es té constància, i també una de les primeres a Catalunya. Es definia com un setmanari de literatura, ciències, arts i interessos locals, que tractava els principals fets d’informació local i comarcal. D’aquesta revista quinzenal es publicaren en total 33 números.
Enfrontat al catalanisme de La Pàtria Catalana aparegué el 1883 una altra publicació local de caire polític, El Eco de Valls, escrita en castellà i de pensament centralista, fundada per Eusebi Oller i Garriga, Ramon Homs i Moncusí i Joan Roig i Ballesta, als que s’afegiren aviat altres prohoms locals. N’esdevingué aviat director i redactor pràcticament únic l’Indaleci Castells. Sembla que la relació entre els directius i partidaris d’una publicació i l’altra no fou precisament pacífica, tot i compartir un interès bàsic per les coses locals. No era anticatalana (en Francesc Costas defineix l’Eco com de gent oportunista, amb un peu a cada banda i canviant segons convenia), però els seus editors consideraven el català com una llengua només d’anar per casa i que no s’havia de prendre seriosament en l’àmbit cultural públic.
Ramon Roca Sans, amb motiu de les festes decennals de la Candela de 1881, organitzà els primers jocs florals des de la revista “Pàtria Catalana”, assolint un gran èxit. El jurat estigué format per Josep Castellet i Sampsó, president; Pau Forés i Pallàs, Narcís Oller i Moragas i Ignasi Ferrer i Sol, en qualitat de vocals; Francesc Roca i Sans va actuar de secretari.
La revista va desaparèixer de cop i volta el 9 d’agost de 1881. El darrer exemplar va sortir el 7 d’agost. El dia onze del mateix mes es va repartir un full als subscriptors signat per la Redacció, en el qual explicaven els motius del tancament. Sembla que era per no poder-se fer càrrec de les despeses. Posteriorment en Ramon va fundar La Veu de la Comarca l’any 1885.
Cansat d’una convivència difícil a la seva ciutat d’origen – ja se sap el dit aquell de “bona gàbia però mals ocells” -, amb relacions complicades en les seves activitats i amb problemes de salut, l’any 1886 Ramon Roca Sans decidí tornar a viure a Barcelona, on s’establí definitivament. .
Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca. Escriu molt. Guanya més de 30 premis per poesía, prosa i monografies de tipus històric o etnogràfic. Publicà col·leccions de poesía (Moneda de fadrí [1888-1992], Poesies, Paper mullat i Manoll de Flors). Breus Consells (1905), un recull de quartetes sentencioses d’adagis populars en un català molt antic, li valgué un premi a Caldes de Montbui. Creà peces còmiques pel teatre, generalment d’un sol acte, que durant anys es representaren amb molt d’èxit (Lo saltataulells, La xafardera, L’eyxerit, Lo pa i la gana, La mosca d’ase, La pubilla Polla Rossa, La xata de Camplou, Lo meu sastre, En Xaranga, Más i remogall, Lo pinxo de la Boria ó la xacolotaria del Pessich, Hostes vingueren i Lo senyor Ramon). També escriví una monografia històrica del santuari de la Mare de Déu del Lledó (1894), Gent del camp o de tota laya (Valls, 1895) i Paper mullat (1910).
Malauradament, les seves obres no es troben amb facilitat. A la Biblioteca de Catalunya se’n troben algunes. Estan excloses de préstec, per motius de conservació, però es poden consultar amb autorització en la sala reservada de llibres antics de la biblioteca.
Ramon Roca i Sans i el seu germà Francesc eren oncles de la senyora Loreto Roca Oller, àvia de la família Ribé, amb arrels i branques lligades a altres famílies vallenques com els Català Roca, Homs, Oller, Castells i altres.
Va morí a Barcelona l’any 1926.
Bibliografia
- Ramon Ribé i Queralt. Breus Consells, per Ramon Roca i Sans. Reeditat i reimprès en tirada curta per als familiars. Desembre 2008.
- La Pàtria Catalana. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ramon-roca-i-sans
- Miquel Trenchs, Quaderns de Vilaniu, 25: 3-47, 1994
- Laura Vives Solanes, La Premsa de la ciutat de Valls al segle XIX, Quaderns de Vilaniu, 42: 157-194, 2002.
- Josep Maria Figueres, Indaleci Castells periodista: D’El Eco de Valls a la Crònica de Valls (1883-1930), Quaderns de Vilaniu, 48: 21-28 (2005)
- Francesc Costas i Jové, Premsa Catalana del s. XIX: El Eco de Valls (1883-1891), Quaderns d’Història. Quaderns de Vilaniu, 12:47-78. 1987.
