El dissabte 31 de març de 1956 es celebrava la festivitat i Vigília Pasqual del Dissabte Sant, amb l’ofici religiós a la parròquia arxiprestal de Sant Joan. Quan finalitzà la cerimònia ja era més de mitja nit. Els feligresos que sortien de l’església es sorprengueren al veure la munió de gent, de totes les edats, que hi havia a la plaça del Blat, amb un autocar aparcat davant de l’ajuntament. Què passa? es preguntaven, per l’hora que era i vigília del Diumenge de Pasqua.
Una bona representació vallenca sortia de viatge en autocar en direcció a Roma. Era un col·lectiu amb el grup de joves de la secció de menors de l’Acció catòlica femenina, que tenien entre 14 i 16 anys, aquestes formaven l’esbart de ballet folklòric català, eren les protagonistes del viatge; junt amb altres noies d’Acció catòlica, de cap els vint anys o més, que s’havien inscrit per cobrir les places lliures del autocar. Com a responsable de l’expedició hi anava mossèn Gil, consiliari de les noies d’acció catòlica.
Viatjaven en un bon autocar, amb seients normals per aquella època; els seients distribuïts en dos columnes de fileres, de dos seients en cada costat i una cadireta plegada al mig que ocupava el passadís. Les joves del grup folklòric, i algunes altres jovenetes, que pagaren una quota reduïda, anaven assegudes tres en dos seients; durant el viatge s’alimentaren d’entrepans, quan paraven per descansar del viatge, baixaven del cotxe i obrien una pot gran de sardines que les repartien entre tots, per fer-se un entrepà. En aquest grup, molt nombrós, recordo que hi anaven les germanes Serra, les germanes Gonzalez, Rosalia Rodón, Isabel Requena, Pepita Dalmau, Rosa secall, Francisca Bigorra, Mercè Anguela, germanes Sugranyes, Enriqueta Roig, Loli Bautista, Francina Sanromà, Joana Mestres, i més. A les del grup de l’esbart, i les d’edat propera, uns messos abans els hi havien donat unes tires de números per un sorteig; el valor de les tires que donaven a cadascuna era de cinc-centes pessetes, era el cost del seu viatge. Els podrien vendre o quedar-se els números; si els venien els hi sortia gratis el viatge; es tractava d’anar per la familia i amics a vendre els números. Les altres joves, una mica més grans, anaven com acompanyants, no actuaven, pagaven la quota oficial del viatge i anaven cadascuna en un seient; entre aquestes hi havia les Banús, Batlle, Maria Selva, Rosa Masip, Vendrell, Mariona Compte, i altres; un petit grup de persones més grans, Pere Escarrabina, els matrimonis Roig Moncusí i Pere Segura amb la senyora, i unes quantes més. Malgrat tot, passaren un viatge molt divertit.
En un cotxe particular hi anaven el senyor Eugeni Rovira, crec que era el propietari del cotxe, mossèn Rué, el fotògraf Rué, ,i algú més. Més o menys en l’expedició hi viatjaven unes cinquanta persones.
El viatge l’iniciaren la nit del dissabte de Pasqua El recorregut va ser per carreteres convencionals, no hi havia autopistes, sobre tot a Espanya i França. Al passar per Mònaco van coincidir amb les celebracions pel casament de Rainiero i Grace Kelly; pogueren veure Monte Carlo engalanat pel casament reial. amb les fotografies dels contraents penjades pels carrers. L’objectiu del viatge era visitar ciutats d’Itàlia (Milà, Bolonya, Pisa, Florència), on actuaria el l’esbart de ballet català, i sobre tot a Roma, el Vaticà.
Si per aquells anys telefonar en el nostre país era complicat, molt més ho seria telefonar des d’Itàlia; tot hi això arribaven noticies de les activitats i actuacions que feien que publicaven el setmanari local Juventud, no massa, i també es penjaven notes, escrites a màquina, en un aparador que tenia el fotògraf Rué a la cantonada del Pati amb el carrer de la Cort, que avui dia encara hi és. La gent ho sabia i quan passaven pel Pati s’aturaven a conèixer les novetats que arribaven des d’Itàlia.
Durant l’estada a Roma s’hostejaren en una residència dintre del recinte de la Ciutat del Vaticà. A Roma tingueren un guia excepcional, en Lluís Maria Moncunill, que estava estudiant en aquella ciutat, feren un seguiment mol exhaustiu i ben documentat dels tresors històrics i arquitectònics de la ciutat, portaven un bon guia, m’expliquen que quan passaven per davant de escultures lleugeres de roba, les feien anar depresset per que no s’aturessin a observar el detall de les imatges.
El divendres dia 6 d’Abril foren rebudes pel Sant Pare Pius XII, en audiència general junt amb algun altra grup de noies, de lo que se’n feren ressò alguns diaris catalans. Només pogueren entrar les noies i senyores i els capellans, els homes es quedaren fora. Algunes de les noies es vestiren molt elegants, vestit acampanat de color negre amb la mantellina i xulona. La Joana Mestres era una d’elles; mossèn Gil li va donar un “Solideu” per que li fes entrega al Sant Pare; ella estava a primera fila i, quan va ser el moment, s’anticipà a les representants dels altres grups, pujà corrent les quatre escales fins arribar al Sant Pare, s’agenollà i li va entregar l’obsequi, ell es va treure el que portava i li va regalar. Li va preguntar d’on venien i li recomanà que fos mol bona minyona, cosa que ha complert amb escreix. Així, al avançar-se als altres grups aconseguí emportar-se el Solideu que portava en aquell moment el Sant Pare. Van arribar a Valls la matinada del dissabte 14 d’abril.
