La climatologia anava tan embogida com en l’any 1955, o més, i ni es parlava de canvi climàtic ni estava en el pensament de ningú aquest concepte. Les setmanes al voltant de la Candelera de 1956 foren de fortes glaçades. La nit del dia de la Candela es va arribar a una mínima de set sota zero i una màxima d’un grau positiu, una tònica que es va mantenir durant bastants dies. La humitat era molt baixa i, per tant, el fred era més acusat. Pel culpa del vendaval i del fred intens del dia de la Candela es van suspendre tots els actes públics anunciats; els carrers i places estaven despoblats.
Per anar al cinema del Teatre Principal ho fèiem sense entretenir-nos i gairebé corrent. La gent es refugiava a les sales d’espectacles, que es van omplir. Transitar pel carrer era gairebé una heroïcitat.
El dia de la Candela, a la nit, i al Teatre Principal, malgrat el mal temps que feia, hi va haver un bon concert protagonitzat per l’Orquesta Clásica Femenina Isabel de la Calle, dirigida per Pilar Pérez Malla. Aquesta orquestra havia actuat a Valls l’any 1949, i el públic en guardava un molt bones sensacions. El públic va respondre a la crida, malgrat el temps de fred i vent. La cultura cridava.
Des de la glaçada dels primers dies, algunes zones de la ciutat es quedaren sense aigua perquè moltes canonades es van rebentar o van quedar obturades, i els safareigs públics, fonts i sortidors quedaren glaçats. Recordo molt bé la placa ben gruixuda de gel que hi havia al sortidor de la plaça del Carme. Als matins d’aquests dies tan gèlids els més agosarats es passejaven per damunt del gel abans d’entrar a col·legi. Jo mai m’hi vaig atrevir, però companys meus feien bones estades damunt de la pista de patinatge improvisada.
A conseqüència de les baixes temperatures es va cremar tota la verdura, faves, hortalisses i, fins i tot, el bròquil d’hivern. En els arbres ametllers, que ja havien florit, no hi quedava cap flor, i en els garrofers bona part del garrofí s’havia cremat. Les pèrdues foren molt importants, especialment per als agricultors. Tinc ben present el dia que va venir a casa meva un agricultor amic del meu avi que quasi plorava. Li va explicar que tot el que havia perdut en cultius era l’equivalent al cost d’un any del pa que consumia la seva família. Em va quedar gravada aquesta referència i vaig comprendre la dificultat dels pagesos per tirar endavant el seu treball entre tantes dificultats imprevistes.
