Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

LA PROCESSÓ de la DIADA de SANT JOAN.
Fem memòria, Tempus Fugit

LA PROCESSÓ de la DIADA de SANT JOAN. 

En els anys immediats de postguerra es recuperà una tradició important i solemne de la Festa Major de Sant Joan: la Professó en honor del Sant Patró a la tarda de la Diada de Sant Joan. Hi assistia l’ajuntament en ple i obrien el seguici els gegants i els castells.
Era una processó que es va mantenir fins l’any 1965. Hi participaven els vallencs a títol individual, no a través d’entitats ni associacions eclesiàstiques o socials de la ciutat. S’emprava la solemne processó per honorar un vallenc, distingit pel seu treball i real aportació en favor de la societat vallenca. Podríem dir que era una versió, amb cara i ulls, de lo que és ara el “Vallenc de l’any”. Per acord de l’ajuntament en ple, se li demanava a un vallenc, no se li oferia que és molt diferent, que portés la Bandera de la Ciutat a la Professó de Sant Joan. S’exhortava a tots els vallencs per que assistissin a la processó, acompanyant a l’abanderat; aquest, pel seu compte, també feia les invitacions corresponents a les seves amistats. Només hi assistien homes i, per la quantitat de participants, es valorava la prevalença que tenia l’homenejat entre els vallencs i foranes. Sempre acostumava a ser molt concorreguda i, alhora d’honorar a un vallenc notable, també es dignificava la bandera de la ciutat amb la preeminent presencia pels carrers de la ciutat.
La festa major de Sant Joan de l’any 1966 coincidí amb les jornades dedicades a la Coronació de la Verge del Lledó. No es va fer la processó de Sant Joan per que es feu una processó de trasllat de la Verge del Lledó a Sant Joan i l’endemà la solemne professó de retorn ala Santuari del Lledó. Per tant, no hi va haver la professó del Sant Patró. L’any següent es substituí la processó per un acte religiós en l’arxiprestal de Sant Joan. No conec els motius de la supressió, ni si va ser per recomanació eclesiàstica o de l’ajuntament, o d’ambdós. La qüestió és que la darrera que va sortir fou la del any 1965.
En la darrera edició, l’any 1965, fou honorat el senyor Joan Galofré Bartolí, delegat a Valls de la Caixa de Pensions, que recentment havia patrocinat l’edificació del grup de vivendes al Pati; que en un principi havien demanat un teatre per La Flor de Nadal, però consideraren que rea més social aquest segon projecte; l’acompanyaven als cordons Francesc Martinell Cisteré i Rafel Castells Miquel. L’any anterior, 1964, l’honorat fou Francesc Galòfre Surís, fill del pintor Galòfre Oller; l’acompanyaven Eduard Oller Vives i Cándido Oller Sanahuja. L’any 1963 l’abanderat fou Josep Maria Bigas, acompanyat de Joaquim Pagès Pujol i Fernando Soler Amell. En l’any anterior, 1962, ho fou el notari Modest Recasens Gassió, acompanyat d’Enric Clols Rabassó i Ramon Massaguer Mir. En l’edició de l’any 1961 fou honorat l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet, acompanyat de Baltasar Segú Homs i de Josep Maria Cases Rovira. Aquests senyors estaven convidats per la processó de l’any 1960, però la forta pluja que va caure en la tarda de Sant Joan obligà a suspendre la sortida; conservant la convocatòria per l’any següent.
En l’any de 1959, se li demanà al il·lustre vallenc Jaume Mercadé Queralt, reconegut a tot el país, i més enllà, com a pintor i orfebre. L’acompanyaven en els cordons l’arquitecte Joaquim Batlle de Moragas i Joan Dasca, de reconegudes famílies vallenques, elegits pel propi abanderat.
L’any anterior, 1958, fou abanderat el Pare Julià Labastida CMF, superior de la residencia dels PP del Cor de maria i del Col·legi del Pare Claret, vinculat des de feia molts anys a la nostra ciutat. L’acompanyaven als cordons Josep Batalla Solé, expresident de la Confraria dels Antics Alumnes del Col·legi i Josep Maria Salat Porta, directiu de la confraria i diputat provincial.
L’any 1957 fou convidat el Doctor Joan Estil-las Rexach, col·leccionista d’art i amic dels grans artistes dels seus anys. El seu paper va ser clau en la formació del Museu de Valls. La seva donació fou de gran valor, i marcà el futur de l’equipament del museu de Valls; l’acompanyaven als cordons el Vizconde de Güell, President del Cercle Artístic de Barcelona, i Lluís Ferrer Vilaró, General d’enginyers.
L’any 1956 s’honorà l’obra de la Creu Roja a la nostra ciutat. L’abanderat fou el Doctor Joan Domenech Martí, acompanyat als cordons per Fidel Dasca de Moragas i Josep Sabaté Llop, President de l’Assembla local de la Creu Roja.
Aquests son alguns exemples de vallencs que l’ajuntament, en acord de sessió plenària, li demanava que fos portador de la Bandera de la Ciutat, en la Processó de Sant Joan, pels carrers de Valls.

Deixa un comentari

Required fields are marked *