Nascut a Valls, fill d’una familia molt arrelada d’anys a la nostra ciutat. No he trobat quasi informació de la seva vida fora dels escolapis; pràcticament, només la seva activitat des de que va vestir l’hàbit.
Va ser ordenat sacerdot l’any 1908, havent vestit l’hàbit l’any 1899. A Figuerola, celebrarà la seva primera Missa; l’apadrinaran D. Joan Bautista Saumell i la senyora Ramona Roig, vídua de Balañá. El sermó el digué el reverend Josep Pont. Com que en pobles petits són molt poques les festes que d’aquesta natura es celebren, no és estrany que aquell dia el temple d’aquest poble es veiés ple del tot, fins al punt d’arribar a no pogué entrar la gent per escoltar atentament el sermó que va pronuncià el reverend Josep Pont, fent l’apologia del nou sacerdot, a qui va presentar com a home de ciència, com a model de caritat i exemplar d’abnegació. La capella de música que dirigia el reverend Leonard Franch, va executar la missa “Pontificalis” del mestre Perossi. A tots els que van anar a besar les mans del missa cantant, els va ser lliurat un magnífic recordatori de la festa que deixà indeleble record en aquell poble. Desconec la relació que tenia amb el poble de Figuerola per tenir el protagonisme de la primera missa.
L’any 1915 fou destinat a Igualada, i des de 1919 fins 1935 ha exercit importants càrrecs de Rector, Vicerector, i professor en diversos col·legis i comunitats dels PP. Escolapis: Morella, Moyà (noviciat). Olot, Mataró, Puebla de los Angeles (Mèxic) i Vilanova i Geltrú.
Era molt freqüent les seves vingudes a la nostra ciutat, convida per celebrar els actes religiosos d’aquells anys. Així foren les solemnes festes dedicades a la Verge del Carme, on P. Calasanz Balañá predicà el sermó de l’Ofici solemne pel matí i, a la tarda el rosari cantat i on feu l’explicació dels misteris, la novena i el cant del goigs i la Salve, desfilant ciutadans fins a les onze de la nit.
“La Crònica de Valls” publica aquest comentari sobre una de tantes vingudes a la nostre ciutat: “En la Secció religiosa van ressenyats els solemnes cuites que des d’avui fins el vinent divendres honorarà a la seva Patrona la Verge Dolorosa la Venerable Congregació dels Dolors de la parròquia de Sant Joan, quals cultes seran portats a cap amb aquella solemnitat amb que la citada Congregació ens té acostumats. Hi predicarà nostre distingit compatrici el Rnd. P. Calasanz Balanà, Rector del convent d’Escolapis de Moya”.
Era continua la seva activitat com a predicador, reclamat per les celebracions de molts pobles. Com aquesta narració que copiem del diari de Morella (27/3/1920): «El presente año ha sido encargado de predicar los sermones de la Santa Cuaresma el sabio P. Calasanz Balañá, rector de este colegio de Escolapios. Es tan buena y sustanciosa la materia que viene desarrollando, que llama poderosomente la atención por la claridad con que expone los más profundos misterios de nuestra sacrosanta religión.»
Fou molt meritori la seva activitat a Mèxic, en unes condicions molt precàries i amb l’únic objectiu de solucionar tants problemes que tenien plantejats els escolapis en la zona de Puebla. Per la imprudència d’un tal Pare Vilaplana, de València, que va dir que era capellà, empresonaren a tots els Pares, sortint lliures per l’acció de Don Agustín Rojí. El P Canadell, cansat de tants problemes, no va prendre possessió. Era 1931 va fer un informe i el P Provincial va manar que deixessin Pobla. Només va quedar el Germà Françaco Mayoral com la vegada anterior. El P Provincial de Catalunya, Joan Ma. Vives, va fer l’últim intent enviant al P Calasanz Balañá a Puebla; en arribar se li uniren els Pares Enrique Poblá i el P. Enrique Centelles, que anava com a Mestre de Novicis. El 1934 va prendre possessió com a President de Mèxic Lázaro Cárdenas. De nou hi va haver problemes, aquesta vegada al camp educacional; varen establir un pla sexennal d’educació socialista i sexual marcadament atea. Molts Col·legis particulars van preferir tancar abans que sotmetre’s. Els PP. Balañá i Poblá es van acovardir. El P Centelles volia salvar el Col·legi. Hi va haver altres problemes de part del Sr. Bedolla que desitjava quedar-se amb el Col·legi, dient que perillava la vida del P Balañá per ser sacerdot estranger. Després de moltes cartes, el P Provincial va determinar que deixéssin el Col·legi i que no quedés cap Escolapi a Puebla.
L’any 1939 es reincorporà novament de Vicerector a Vilanova i Geltrú. L’any següent passava com a Rector del Col·legi de Mataró. Fins l’any 1948 en que el nombraren Vicerector a Barcelona, a més de Procurador i Prefecte d’Estudis.
Fou el primer, i únic, rector de l’Escola professional Nostra Senyora de l’Esperança quan estigué sota la gestió dels escolapis. Es situava en un magnífic edifici, construït de planta, sota la direcció dels salesians i propietat del ministeri de Justícia; s’hi havia instal·lat una «casa d’observació», segons les línies tècniques i pedagògiques més modernes. Tenia el primer laboratori psicotècnic d’Espanya i una exposició de material i estadística, així com una biblioteca especialitzada i pública de psicologia aplicada juntament amb un internat, escoles, tallers, capella i pavelló per al personal directiu. No tenia el caràcter de «reformatori» sinó que estava destinat a nois de protecció preventiva a qui es volia proporcionar una adequada educació humana, professional i cristiana i, fins i tot, gimnàstica i esportiva. Per raons de tipus financer (disconformitat amb les assignacions atorgades per al funcionament de la fundació), els salesians van abandonar l’obra i, finalment, el «tribunal de menors» la va confiar als escolapis. La casa era capaç de rebre 300 alumnes interns. La presència escolàpia va començar el curs 1949-1950 i va acabar el novembre de 1951. La fundació va ser canònica des del 8 d’agost de 1949.
L’any 1952 va incorporar-se novament al col·legi del carrer Diputació, amb les mateixes responsabilitats que tenia anteriorment a més de la Secretaria d’Estudis.
El primer dia de juny de 1959 celebrà les Noces d’or sacerdotals. A l’església de Nostra Senyora de les Escoles Pies de Barcelona s’oficià una missa solemne, on el M.R.P. Francesc Llenas, Provincial dels Escolapis, actuà com a Padrí d’Honor. Els padrins de la celebració foren el senyor Manuel Garcia Madurell, Degà del Consell Superior dels Col·legis d’Enginyers d’Espanya, i la seva esposa senyora Carme Ricard de Garcia. Predicà el sermó el R.P. Ricard de Olot .
