Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

CAPTIVES DE L’AMOR I DE LA GUERRA. Valls, 1950
Fem memòria

CAPTIVES DE L’AMOR I DE LA GUERRA. Valls, 1950 

Aquest és el títol del llibre que presentarem, el dijous 19 d’octubre a les 19.00 h, a l’Institut d’Estudis Vallencs.
Després de la Segona Guerra Mundial, molts infants es van quedar sense pares que els ajudessin a suportar la càrrega de les repercussions del conflicte. Altres no arribaren a conèixer el pare perquè, just acabats de néixer en aquest món d’odi, al pare l’obligaren a incorporar-se a les trinxeres suïcides; altres no el conegueren fins passats vuit o deu anys, superada la guerra i els anys de depuració, segons el bàndol on lluitessin. Una gran tragèdia on els més dèbils, criatures i avis, ho patiren amb més intensitat. Per això veurem que totes les nenes parlen de la mare, però cap d’elles parla del pare, perquè encara no l’havien conegut o mai el coneixerien.
La Segona Guerra Mundial va deixar entre les víctimes milers d’infants en una situació desesperada. Com a conseqüència, l’any 1947 es va crear el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (conegut com a Unicef), al qual se li va concedir l’estatus d’organització internacional permanent el 1953.
En aquest entorn es produeix a l’Europa occidental un moviment orientat als infants més necessitats. Espanya acull quatre mil infants, austríacs i alemanys, i a Valls n’arriben deu, d’entre sis i nou anys. Som a l’any 1950. La solució es troba en l’amor solidari. Són moltes les famílies vallenques que s’ofereixen, però només venen deu nenes.
El dijous 19 de gener de 1950, a les 11 de la nit, després de quasi tres dies de viatge, arribaven a l’estació de Reus (o Tarragona) deu nenes austríaques que passarien uns vuit mesos acollides en les llars de les corresponents famílies vallenques. El fet que en aquestes famílies hi hagués fills de la mateixa edat facilità la seva integració a la vida de cada llar i als costums de la nostra ciutat, com partint els motius d’esbarjo i distracció.
En aquest treball presentem un relat històric, amb els seus moments vitals i transcendents, viscut a la nostra ciutat protagonitzat pels membres de deu famílies vallenques, amics i persones del seu entorn, que acolliren respectivament deu nenes austríaques provinents de famílies destruïdes, físicament i moralment, durant la Segona Guerra Mundial. Unes víctimes més que innocents del desgavell, moral i material, que fou la Segona Guerra Mundial, i de la gran responsabilitat que van mostrar unes famílies, que en temps molt difícils per a tothom, les acolliren i les incorporaren, com un membre més, a la seva família. Un relat amb la pretensió d’obrir una via per a la reflexió ètica i moral.
Les famílies vallenques no feren un acte de caritat, que podria resultar humiliant per a qui el rep, sinó un acte de solidaritat, que implica respecte mutu. En aquell context de la postguerra, i amb tot al que ens haguérem d’enfrontar, només podíem superar aquell desastre de manera col·lectiva. Mai de manera individual.

Deixa un comentari

Required fields are marked *