JOSEP MONTSERRAT I CUADRADA
(Valls, 23 de gener de 1873 – Barcelona, 16 de febrer de 1925)
Fill de Valls, on va viure sempre. Als 52 anys d’edat morí en una clínica de Barcelona, el 16 de febrer de 1925, a conseqüència d’una intervenció quirúrgica de caràcter renal. Per voluntat pròpia, l’enterrament s’efectuà a Valls.
Era una de les personalitats de major prestigi de la seva generació. Pertanyia a una família de comerciants de cuir. Industrial de blanquers, la seva casa era una de les més acreditades en aquesta especialitat, tant per la seriositat comercial que desplegava com per la bona qualitat de la mercaderia que llençava al mercat. Però, tal vegada, l’aspecte que donà més relleu a la seva robusta personalitat fou l’actuació política i financera, per l’eficàcia i escrupolositat amb què es va moure en ambdues activitats.
En l’ordre polític era amic de Cambó, com abans l’havia distingit Prat de la Riba, i després ho feu Puig i Cadafalc per la fidelitat amb què sempre actuava. En tot moment fou un home cavallerós, d’un tarannà equilibrat i lleial, amb una visió perfecta de l’hora que es vivia i dels deures a complir.
Catalanista de soca-arrel, estava afiliat a la política de la Lliga Regionalista, i era l’ànima i l’orientador de l’Associació Catalanista local, la qual aplegava els catalanistes de totes les tendències. Més tard formà la Joventut Nacionalista d’Acció Catalana i també el Valls Esportiu.
L’any 1901 fou president de la Conferència Agrícola i de la Lliga de Contribuents. Com a militant de la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Valls de 1909 a 1917, sempre pel districte Valls-Montblanc. En 1917 fou elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya pel districte de Valls amb una candidatura autonomista partidària de dotar amb més poders aquest organisme; va mantenir l’escó fins a l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera el 1924. Va formar part de les comissions provincial i d’hisenda, intentà impulsar la xarxa de transports i la línia Tarragona-Ponts, i el 1918 fou vocal del Comitè Directiu de l’Assemblea de la Premsa Nacionalista de les Comarques Tarragonines. En 1917 fou nomenat vicepresident de la Mancomunitat, i l’agost de 1919 fou president de la Diputació de Tarragona, càrrec que va mantenir fins a agost de 1921.
Pel que fa a la branca econòmica fou un home entès en els afers financers, ensems que molt hàbil per a tractar-los amb èxit. Durant molts anys fou president de la Cambra Oficial del Comerç i la Indústria. L’any 1908 entra com a vocal de la Junta de Govern del Banc de Valls, on cobrí la vacant que deixava el seu pare Josep Montserrat i Grau. El 1910 es feu càrrec de la vice-presidència de l’entitat, i des del 1912 ocupà un dels llocs en el càrrec de director. Pel prestigi que s’havia guanyat i per l’encert dels seus judicis esdevingué el motor que impulsà de forma progressiva la marxa del Banc. El nom de Josep Montserrat i Cuadrada va lligat a una de les èpoques més prosperes de l’entitat bancària local, en la qual època aplicà, alguns cops, una heroïcitat de gran estil. A partir del 1918 fou el Banc de Valls, tot sol, el que va dur a cap, amb un èxit social i econòmic absoluts, una gesta d’un bon nivell patriòtic i altruista que assenta amb caràcter permanent l’incipient esperit cooperativista, i orientà el desenvolupament de l’economia agrària, la qual prengué un nou ritme i una gran volada.
En març de 1921 formà part de la Comissió d’Indústria i Comerç de la Mancomunitat, alhora que el Banc de Valls obria el crèdit al sector agrari per tal de construir cellers cooperatius i fàbriques d’oli, fomentant el sindicalisme agrari. El juny de 1924 fou un dels signants al Teatre Bartrina de Reus de les bases de la Junta de Defensa del Riu Francolí i Pantà de Vilaverd.
En l’aspecte pietós i benèfic cal registrar el seu pas per les Conferencies de Sant Vicenç de Paul i per la Junta del Pius Hospital.
No es pot oblidar, altrament, que formà part del Patronat de la Biblioteca Popular, la primera creada per la Mancomunitat. Fou, també, el principal sostenidor del setmanari local “Pàtria” , que es publicà durant tretze anys, i que fini el 26 de març de 1925, un mes i dies de la mort del senyor Montserrat.
En dir d’algú és un dels homes que més treballà per l’enaltiment de Valls i la seva comarca, i que no se li ha fet la justícia que li correspon pels seus mereixements, ben acreditats.
Güell, Manuel. «Montserrat i Cuadrada, Josep». Móra la Nova: Institut Ramon Muntaner, 2022
Jordi Pere Altés i Serra). Galeria Vallenca. Notes per un Fitxer. 60, 1.12.1978
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Montserrat_i_Cuadrada
