Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

CONCURS DE PESSEBRES
Del nostre País, Fem memòria, Tempus Fugit

CONCURS DE PESSEBRES 

Des dels anys de postguerra es recuperà la tradició del pessebre i el Tió a les llars vallenques. Era costum anar a visitar els pessebres que feien reconeguts pessebristes veïns nostres amb bon art i molta imaginació per construir-los. Ens obrien les portes perquè tothom en pogués gaudir. Com els pessebres que es feien en els col·legis, que també eren molt visitats.
Com que a mi m’agradaven molt, el meu pare em portava la tarda del dia de Nadal a visitar els pessebres dels col·legis; els de les cases particulars els visitàvem algun dia dels festius, abans de dinar.
Durant molts anys del decenni 1940, i del següent, es celebrava el Concurs de Pessebres, organitzat per la Secció Catequística de la Congregació Mariana, amb molt èxit i molta participació. Era un estímul per conservar les tradicions, a més d’estimular l’esperit creatiu dels infants. Els guanyadors del concurs del Nadal de 1946 foren per aquest ordre: Josep M. Robusté Mialet, Agustí Batalla Rodón, Antoni Plana Figuerola, Rosendo Pont Oliva ,i Josep M. Roig Ferran, entre d’altres.
És ben trist com s’ha perdut aquest bon costum, amb tanta tradició a casa nostra, i que estava tan arrelat en les famílies. Es deixaren d’organitzar els concursos, i l’arbre s’imposà. Oblidar les tradicions es perdre les nostres arrels i la nostra identitat de país, ara que tant se’ns omple la boca reivindicant-la.
Uns en son més responsables d’altres. Per que no és fan concurs de pessebres com s’havia fet en anys més complicats? No s’estimula, com abans, amb premis als nens, un jurat que visiti i valori el treball fet pel nen, segurament ajudat pels familiars. Jo conservo, des de que tenia 6 anys, el premi, molt senzill, que em donaren pel meu pessebre que estimava tant i em feia sentir orgullós.
Jo recordo la meva participació al concurs de pessebres, i han passat setanta-quatre anys, No recordo si havíem fet un pa amb tomàquet, que ara es fa de quan en quan.

Deixa un comentari

Required fields are marked *