Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

La solidaritat nadalenca. Valls 1951
Cròniques de la ciutat pel record, Fem memòria

La solidaritat nadalenca. Valls 1951 

Com cada any, quan s’arrancava del calendari el full del mes de novembre començava a atalaiar-se un aire nadalenc. La primera mostra era l’aparador de Ca Masdeu, al carrer de la Cort, tocant al Pati, on s’exposaven moltes figuretes del pessebre, per delectació dels més petits que s’hi aturaven cada vegada que hi passaven, observant sense perdre cap detall d’aquelles miniatures que amb tanta il·lusió haurien volgut tenir al seu pessebre.

Des de l’administració i les entitats de caire religiós es començaven  a preparar  les campanyes de suport als necessitats, que n’eren molts. Hi havia molt d’interès en què aquestes campanyes fossin molt participatives, així es reflectia en les notícies, comentaris i recomanacions que es feien des del setmanari local.

Valls havia viscut, l’any anterior, amb molt d’èxit i sensibilitat l’acollida de deu nenes austríaques per part de onze famílies vallenques, en una mostra de solidaritat i germanor important. Aquesta resposta per part de les famílies va fer pensar en iniciar un projecte solidari local per a aquestes festes nadalenques.

L’alcaldia va fer una crida a les famílies vallenques per tenir, en el dinar del dia de Nadal, un nen de Casa de Caritat a la seva taula. Els que ho desitgessin podien sol·licitar-ho a la secretaria de l’Ajuntament. Eren 40 els infants interns; les famílies vallenques respongueren sobradament, i cap nen es quedà sense una família que l’acollís amb il·lusió. El dia de Nadal els anaren a buscar a Casa de Caritat, en algun cas hi va anar tota la familia en ple.

Fins aquí tot va tenir molt d’èxit, i la premsa local i provincial se’n va fer ressò amb molts comentaris. Però la bona intenció de l’obra no donà gaire bon resultat: les criatures es sentiren desplaçades del seu hàbit quotidià, es sentiren un xic incòmodes i tothom estava massa pendents d’ells; els hi mancava l’ambient familiar del qual gaudien a la Casa de Caritat  on es trobaven entre amics i companys de cada dia.

Una bona intenció, però que el nadal següent ja no es va proposar. El resultat va ser decebedor. Els nens i nenes es sentiren molt desacompanyats, tot i estar envoltats d’una familia que es desvivia en atencions i cordial delicadesa. No estaven habituats al costumari i al gust de la familia acollidora. Alguns dels infants foren convidats en llars familiars molt dissemblant  del seu sojorn diari; per alguns fou descoratjador utilitzar a la taula elements estranys per ells, les maneres de menjar i beure, ser el moll d’atenció de tota la familia i dels infants de la familia, que volien entretenir-se amb un convidat de la seva edat. Tot plegat els fatigà; no se’n veien l’hora de retornar a Casa de Caritat i retrobar-se amb els seus companys.

L’objectiu dels organitzador era primicer, però no sospesaren que fragmentaven la familia efectiva dels infants, a on ells es sentien més ben acompanyats, sota el sostre de Casa de Caritat. Les famílies compliren amb escreix la seva obra, posant tots els mitjans i atencions, per donar felicitat a un infant. Malauradament no fou així; aquell infant, embolcallat d’atencions i estima, va passar el Nadal més escarit viscut fins ara.

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *