Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

EDUARDO SOTILLOS ES CONFESSA.
Del nostre País, Fem memòria

EDUARDO SOTILLOS ES CONFESSA. 

Fa pocs dies recordàvem el  48 aniversari d’un programa, La Clave, que fou cabdal en la televisió dels anys de la transició; ho fou per la qualitat informativa, educativa i, sobre tot, lliberal. Quants tinguérem la sort de seguir aquells programes l’enyorem amb tristesa per la pèrdua molt greu de qualitat que ha tingut la informació al nostre país. Com s’ha perdut l’educació i el saber estar a les tertúlies;  donat el nivell dels participants, sabem que és impossible superar lo realitzat per José Luis Balbín.

Foren uns bons anys per la radio i la televisió, amb presentadors i comentaristes de molta qualitat i també honestedat informativa, que tant trobem en falta. Com aquells tele-diaris de la transició amb Lalo Azcona, Pedro Macias i Eduardo Sotillos.

Voldria recordar a Eduardo Sotillos per que, a més de ser un bon presentador i comunicador dels tele-diaris, sempre ha estat un personatge de molta cultura musical, sobre tot, en programes molt interesants, com “Esto es música”, precursor del tan enyorat “Clásicos Populares”, que Sotillos presentava i realitzava. A TVE va estar al capdavant del Telediario durant la Transició, un període especialment interessant des d’un punt de vista informatiu. Per dues vegades va dimitir com a director de RNE (1981 i 1985) per discrepàncies amb els qui l’havien nomenat.

De tot lo que va fer a televisió confessa que si s’hagués de quedar amb alguna cosa, seria amb els telenotícies del 1975. «Aquells telenotícies eren molt bons. Van ser una revolució. En aquest cas no seré humil. Complim una funció extraordinària. Rafael Ansón (llavors director general de RTVE) ens va donar una llibertat absoluta» (TheObjective)*. Per aquella època va rebre una trucada del llavors president del Govern, Adolfo Suárez, per demanar-li disculpes i reconèixer-li que s’havia equivocat en ordenar que no es donés la notícia sobre un atemptat d’ETA.

Des de 1979 era membre del PSOE, després de la seva victòria electoral a les eleccions del 1982,  Felipe González el va trucar per integrar-lo en el seu primer Govern, en què va exercir funcions Portaveu, com Secretari d’Estat fins al 1985. Durant dos anys i mig que va estar al capdavant de la Secretaria d’Estat de Comunicació del primer govern socialista (des de la tardor de 1982 a l’estiu de 1985). Comenta Sotillos: “A mi Felipe em va donar una instrucció: «Quan actuïs com a portaveu del Govern i estiguis a la taula de la roda de premsa del Consell de Ministres, no tens dret a atacar l’oposició; no pots parlar de l´oposició”. ‘No ho facis mai’, i mai ho vaig fer. Per això ja hi havia el partit». Igual que ara…”

Explica per què es va donar de baixa del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) l’endemà que Rafael Simancas canviés el pany de la seu del PSM, quan Eduardo Sotillos era secretari de Comunicació, i portés a terme el que qualifica de cop d’Estat contra el secretari general dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez: «Va ser un cop d’Estat de Pedro Sánchez i Rafael Simancas. Vaig saber l’endemà pel diari del que havia passat. Així que vaig trucar a Simancas i li vaig dir: ‘Comprendràs que jo no puc ser membre d’un partit que és antidemocràtic en els seus comportaments’. Me’n vaig anar abans que em fessin fora».

Poden seguir l’entrevista completa a Eduardo Sotillos en el següent enllaç:

(*) https://theobjective.com/medios/television/2023-09-27/eduardo-sotillos-me-fui-del-psoe/

Deixa un comentari

Required fields are marked *