Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

EL MISTERI DE LA CRUCIFIXIÓ DE L’ESCOLA DEL TREBALL
Uncategorized

EL MISTERI DE LA CRUCIFIXIÓ DE L’ESCOLA DEL TREBALL 

L’any 1949 finalitzaven els treballs de construcció del nou Misteri de la Crucifixió de Jesús pels alumnes de l’Escola del Treball, coincidia amb el vint-i-cinquè aniversari de la fundació de l’Escola pels tres il·lustres vallencs, senyors Artemi Plana, Morlà i Solé.
Entre els treballs que s’estaven realitzant a l’Escola, hi havia el d’un petit grup d’alumnes de la classe d’escultura que dirigia el professor Joan Borrull. Feia uns mesos que l’havien iniciat en horari nocturn, ja que tots ells tenien una jornada laboral que complir i, per tant, a l’Escola hi anaven al finalitzar aquesta jornada laboral o havent sopat.
En el taller d’escultura de l’Escola del Treball, que dirigia el professor Borrull, i amb els alumnes Pere Benaiges i Buyó, Ignasi Ferré i Cabré, i Joan Ferré Briansó es treballà en la construcció del Misteri de la Crucifixió; els treballs de fusteria els van realitzar els alumnes de l’aula de fusteria de Magí Ferrando i Canela, la mecànica del xassís ho va coordinar el professor Joan Güell i Bonet.
Es feia en horari nocturn, perquè qui més qui menys treballava durant el dia i anava a l’Escola del Treball a la nit.
Erigir aquest “misteri”, un de tants exemples del que allí es va realitzar, va costar més d’un any i fou el fruit de l’esforç, la voluntat, l’altruisme i el coneixement d’uns xicots que estaven aprenent el seu ofici.
Ara calia polir les darreres escultures que s’havien d’acabar. La part escultòrica del “misteri” s’hauria acabat pel que fa el treball dels alumnes, que ho havien realitzat segons la maqueta original del professor Joan Borrull.
El professor Joan Borrull, tan valuós com humil, mai se l’ha considerat acuradament en la nostra ciutat. Venia de El Vendrell. Era un bon músic; havia estat violoncel·lista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, amic i company de Pau Casals. Però també era un gran escultor. Entre les seves obres que es troben a la nostra ciutat hi ha les imatges del Cambril de La Candela, a l’església de Sant Joan. L’Escola del Treball se’n beneficià, fins a la seva mort, de la seva pedagogia. Vivia sense cap luxe, ací caic allà m’alci, en un pis al carrer del Teatre, damunt de l’estanc de la senyora Bergadà. Auster, cordial i afable, era llarg en el donar.
Pel Diumenge de Rams, dia 10 d’abril de 1949, al migdia, el patronat local de Formació Professional lliuraria “el misteri” a la germandat de la Crucifixió, perquè pogués sortir en la processó de la Setmana Santa vallenca, aixecant acte notarial d’aquest lliurament el notari Francesc Virgili. Fou beneït per l’arxipreste de Sant Joan, Mossèn Claudi Roig, i apadrinat per Francesc Català Rodon i la seva esposa Dolors Plana. Tancaren l’acte els parlaments d’Artemi Plana, vicepresident del patronat local de Formació Professional; Francesc Boada Rodon, en representació de la germandat; Claudi Roig, arxipreste de Sant Joan Bautista, i Francesc Ferré, representant de l’Ajuntament. La germandat, que va cloure l’acte oferint una copa de vi als assistents, va tenir el bon detall de fer donació de la maqueta a l’Escola i va nomenar socis d’honor a tots els que havien col·laborat en la construcció del “misteri”.
Actualment en son molts, sortosament, els que no han conegut els anys de la postguerra, amb tantes dificultats econòmiques, familiars i ciutadanes. Foren les poques entitats actives en aquells moments les que sustentaren la cultura i l’educació a la nostra ciutat. Des de sempre l’Escola de Treball de Valls fou una entitat motora pel progrés del treball i la cultura de la nostra ciutat; eren els anys heroics. L’entusiasme del Patronat, les donacions i el suport d’entitats locals i particulars evidencien el grau en que va quallar l’Escola en la ciutat de Valls. Durant els primers decennis en la represa després de la guerra civil, l’Escola fou capdavantera en la recuperació de l’activitat de la ciutat i de la formació dels seus joves.
L’empremta que deixà l’Escola, en aquests anys de post guerra, fou molt important. Era una situació complicada, sobretot per manca de mitjans. Un grup de persones, de manera desinteressada i constituïdes en un patronat, feren el possible per pal·liar la manca de recursos, malgrat que la resta de la població es mostrava passiva o a comparsa.
L’Escola del Treball seguia liderant l’activitat intel·lectual i també la formativa i professional a la ciutat. La seva reputació no tan sols quedava circumscrita a l’àmbit local sinó que el seu treball i les seves aportacions arribaven a tot el territori espanyol i, fins i tot, a la mateixa capital de l’Estat. Així ho confirma la participació dels dirigents de l’Escola en unes jornades estatals sobre formació professional celebrades aquest mateix any a Madrid. Presentaren una ponència el director Dr. D. Ignasi Sarró, i els senyors Artemi Plana i Ramón López.
Mai la ciutat haurà agraït prou als seus integrants que, de manera abnegada i desinteressada, estigueren en els llocs de responsabilitat durant aquests decennis ben complicats. Gràcies a aquesta institució la ciutat va gaudir d’un nivell alt de projecció intel·lectual, i va avançar en el camí tan difícil de la crisi social. L’Escola del Treball va donar a la ciutat i als vallencs l’aportació activa de les seves seccions, que mantingueren la nostra ciutat entre les quatre primeres de la província. En l’àmbit de l’esbarjo i de l’esport, també van tenir un paper destacat altres entitats, com ara les societats Aroma Vallenca i el Centre de Lectura, o la Congregació Mariana, i també l’Educación i Descanso.
Aquest any 2024 es celebra el 75é aniversari del misteri de la Crucifixió de Jesús. El proper divendres 19 de gener a les 19:30 hores, a la sala d’actes de l’Institut Serra de Miramar, antic edifici seu de l’Escola del Treball (plaça del Quarter) hi tindrà lloc la presentació del opuscle commemoratiu. La presentació anirà a càrrec del Pare Abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Fra Octavi Vilà i Mayo.
Sempre hi som a temps a reparar una oblidança; aquest proper divendres se’ns posa sobre la taula una commemoració fefaent per sentir grat de lo que atresorava el rerefons d’aquell treball: empatia, esforç, altruisme, noblesa. De lo que n’estem tant necessitats actualment.

Deixa un comentari

Required fields are marked *