Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

EL  REI  LEAR  DE  2024
Captivat per William Shakespeare

EL  REI  LEAR  DE  2024 

“No hauries d’haver estat vell fins que fossis savi”. (Acte 1, Escena 5)

No fa massa hem reeixit de la pandèmia del coronavirus, que encara faroneja en molts aspectes de la nostra vida; dit sigui, de passada, gairebé cap de positiu. A la crisi sanitària i econòmica cal incloure més dades negatives. Un reflex evident és l’entorn de moltes famílies i entitats on ha brollat  la inestabilitat, que pot implicar frustracions i preocupacions desmesurades en alguns dels membres, revivint  vells afers dels que no en tragueren l’entrellat, que contribueixen a magnificar aquell conflicte, moltes vegades embrollat, i on es barregen els sentiments amb la raó de cadascú.

Des de ben petits sabem la importància de la familia dintre de la societat; hem conviscut amb  els  avis, pares i germans. Corren els anys, declinem, pleguem veles a l’escenari on hem representat el nostre paper, entren en acció nous personatges. L’arbre s’ha fet gran, el vell tronc ha engendrat noves branques que s’expandeixen. Franquejades dos generacions, la familia ha evolucionat. Ja no son  “membres de la mateixa sang”.

Aquests dies rellegia “El Rei Lear”, l’extraordinària tragèdia de Shakespeare. Sempre m’assossega llegir els clàssics que m’han deixat solatge. M’ha sorgit una reflexió: S’han superat el mig mil·lenni d’anys, sis-cents vint-i-quatre  aproximadament, des de quan eixí a la llum aquesta obra. Tot i el temps  transcorregut, hi trobem evocada tota la nostre ronya;  no hem evolucionat respecte els individus creats per Shakespeare. Nosaltres hem tingut a l’abast un bagatge: tecnologia puntual, benestar, educació, ensinistrament, però no hem estat capaços de treure’n profit; la proclivitat de l’esperit no ha canviat. Tot això se’m remou al rellegir, una vegada més, a Shakespeare.

Quina reflexió sobre la relació familiar ens fa aquesta tragèdia?.  Lear va voler conèixer el grau d’afecte de les tres filles per designar successora. Dos es van desfer en afalacs i la menor li va contestar que el volia com a pare… més parca en lloances, però més neta de cor. El Rei Lear s’equivoca greument: les paraules amanyagadores de les dues grans el fan prendre una decisió equivocada en lliurar-les el poder i desterrar la petita Cordelia. Lear, és un personatge noble que cau en desgràcia, sovint degut a un seguit de decisions equivocades, com la precedent. La tragèdia podria estar escrita avui dia,  les filles grans de Lear, Goneril i Regan, més beneficiades, es mostren cada cop més cruels i despietades, conspirant per treure-li al seu pare tot el poder i la riquesa que ha acumulat al llarg dels anys.

Una actitud greu d’aleshores i d’ara: no diferenciar entre lleialtat i adulació o fidelitat; quants es deixen seduir per l’adulació, tant present en personatges dominants, i també en singulars, de la nostra societat tant farcida de mala fe i engany.

Un demèrit tant actual dels nostre mon, ineptes per mostrar-ho, Shakespeare ens ho denuncia sense embuts: “el poder pot corrompre les persones, la lleialtat i l’amor veritable són més valuosos que el poder i la riquesa”. La trama de l’obra segueix amb la caiguda del rei Lear, perd el regne, el seny i, finalment, la vida, a mesura que lluita contra les conseqüències de les pròpies decisions imprudents i la traïció d’aquells a qui va confiar la seva lleialtat.

“Calamitat dels temps quan els bojos guien els cecs”. (Acte 4, Escena 1)

La ingratitud cap als progenitors, generació rere generació; l’onerós preu de la sinceritat; els nivells profunds del sentit del ridícul… Ho diuen les veritats del bufó que acompanya Lear. I quants Lear tenim en les residencies d’avis, per adversitats familiars, per mala relació o davallada econòmica; immersos en la seva soledat, lluny de l’escalfor familiar, se senten malament, pertorbats per no posseir l’afecte de cap dels propers. Avis que aspiraven viure els seus darrers dies assossegadament, desig merescut després d’anys de treball i sacrificis per la familia. Lliuren els seus bens als successors, però dona peu a lo que no projectaren: intueixen l’amenaça de l’oblit; pocs són el que resten al seu costat demostrant fervor, fent tot el possible perquè retorni la confiança i el benestar.

L’obra de Shakespeare ens condueix, poc a poc, a revelar-nos quants afers mou el poder. Si assimilem la lliçó que dimana de la tragèdia, entendrem que es convenient no obrir el cor a ningú fins a garantir la bondat de la persona i ens mostri gran confiança. Molts esdeveniments que apareixen en aquesta tràgica història, mostren els estris que procuren el bé i els que produeixen maldat. Ens transporta cap un entorn desfavorable, i ens mostra l’ambició de domini,  pausadament, mitjançant accions que influeixen en el periple de l’enteniment, per malmetre i deteriorar les relacions familiars, amb la intenció d’atresorar més domini.

“Els esquinçalls deixen veure grans vicis mentre togues i pells ho tapen tot” diu Lear, en un moment de lucidesa quan ja, vestit amb parracs, ha estat abandonat per les seves filles. La seva figura representa les conseqüències de l’ambició desmesurada, l’aferrament a allò material i la manca d’empatia, alhora que posa de manifest la capacitat d’adaptació de l’ésser humà en connectar amb la Natura.

Deixa un comentari

Required fields are marked *