Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

NO ES POT DIR MAI D’AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ.
Del nostre País, Fem memòria

NO ES POT DIR MAI D’AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ. 

En el mon de la política mai no es pot donar res per blanc o per negre; no hi ha res garantit ni veritable. Lo d’avui canvia radicalment a l’endemà. No es pot dir d’aquesta aigua no en beuré.
Una part del nostre país esta greument mustigada; lo que anuncien les prediccions per anys venidors no son esperonadores per les properes generacions.
Les previsions de futur, a més no són gens optimistes. Les previsions són que es pot produir un descens mitjà dels recursos hídrics disponibles entre un 10% i un 25% a partir dels propers 50 anys.
La gran capital i algunes ciutats veïnes rebran l’aigua de la dessaladora de Sagunto, el President ho ha agraït amb la boca petita; una solució que qualificaria d’extrema i per la carència de recursos dels que estan on estan, i viuen del que viuen, per solucionar-ho amb l’adequada prevenció. Molts vallencs no gaudiren d’aigua a la seva llar fins a l’inici dels anys 60, decennis d’anys intentant solucionar-ho entre moltes supèrflues discussions polítiques, mentre el únics recurs eren les fonts i rentadors públics.
Per això, la solució passa per un canvi en la gestió dels recursos. “Hem de ser molt conscients que aquest canvi de gestió de l’aigua ha d’integrar la necessitat de recuperar aquests ecosistemes aquàtics i aquests aqüífers; si no és així, no podem garantir que els nostres sistemes artificials ens donaran l’aigua que necessitem “, segons afirma Rafael Seiz, expert del Programa d‟Aigua de l‟organització WWF.
Tota planificació hauria de començar per concretar els objectius a assolir: «aconseguir la millor satisfacció de les demandes d’aigua i equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial, incrementant les disponibilitats del recurs, protegint-ne la qualitat, economitzant-ne l’ocupació i racionalitzant-ne els usos en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals»
L’any 2001 el Parlament espanyol aprovà un Pla Hidrològic Nacional “que connectava totes les conques d’Espanya i subministrava aigua al Llevant espanyol”, que garantia del proveïment d’Aigües de Barcelona; aquell projecte, que tenia finançament europeu, va ser modificat pel president Rodriguez Zapatero, amb les obres ja iniciades. Va modificar el Pla Hidrològic Nacional que ell mateix havia aprovat el 2001.
Posteriorment a la modificació de l’any 2005 no s’ha fet cap planificació per prevenir la carència d’aigua. No es normal amb un país amb una tradició de sequeres greus no disposar d’un Pla Hidrològic Nacional. L’aigua es imprescindible, és vital, no hi pot faltar i cal compartir-la. No es pot entendre les reivindicacions de propietat per part d’autonomies, posar tanques entre les conques. No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré.

Deixa un comentari

Required fields are marked *