Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

CARTA D’UN SOLDAT A LA GUERRA DE CUBA (1896)
Del nostre País, Tempus Fugit

CARTA D’UN SOLDAT A LA GUERRA DE CUBA (1896) 

(Copia de l’original en valencià, sense correccions)
Mare, esta carta la dicte
combregat y pemoliat.
iMorir tan llunt de ma casa!
No més tinch eixe pesar.
Vos torne l’escapulari
que’m donareu mitg plorant:
mare meua, en vostra cambra
penjeulo vora’I capsal.
La creu vos enviaría
que tots diuhen he guanyat.
Uns papers falten á vindre,
¡Deu sap quan arribarán!
Mes germanes, si se casen
y me guarden voluntat,
al primer nebot que’m donen
lo meu nom vullguen posar.
Si el germanet canta misa
!el Senyor el fassa un sant!…
la primer misa que cante,
que siga per son germà.
A Visanteta, que rese
per mi. que això no es pecat:
ja que’n vida no’m volia,
en lo mort no’m pague mal.
Que per ella sentí plasa,
no ho nomeneu ni ho digau,
no vullc que per mi patixca,
si ell, que es tan celós, ho sap.
Mare, á la Verge del Carme
encomaneume, si us plau;
dos ciris de mitja lliura
porteu per mi á son altar.
Y ja que’n terra llunyana
los meus hossos quedarán,
poseu una rajoleta
en la paret del fossar;
Y la rajoleta diga:
«Pregueu tots per un soldat
que al morir lluny de la terra
en ella estava pensant.»
Autor:Teodoro Llorente (Director de “Las Provincias” de Valencia)·
Publicat a: El Progreso Vallense, 9/8/1896

Deixa un comentari

Required fields are marked *