Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

VALLS 1949: PATRONAT DE SETMANA SANTA
Del nostre País, Fem memòria, Tempus Fugit

VALLS 1949: PATRONAT DE SETMANA SANTA 

Al mes d’abril de l’any 1943 ja s’havien recuperat plenament els actes de la Setmana Santa; s’iniciaven amb les reunions (Capítols) de les germandats en els diumenges previs, on s’elegien els corresponents procuradors per aquella edició de la processó. Eren reunions molt concorregudes on no hi faltava quasi ningú, ben diferent d’ara, però en aquells anys, un cafè, i alguna cosa més del restaurant i una bossa de confits, per assistir-hi, movien muntanyes. El Diumenge de Rams es celebrava la benedicció de les palmes a les tres esglésies parroquials, una diada en què qui podia estrenava el vestit de primavera. Per la tarda arribava el solemne Viacrucis que, acompanyant la imatge del Natzaret, sortia de l’ermita del Lladó fins a Sant Joan, i per la nit la Germandat de Sant Francesc, amb la confraria dels Improperis, sortia en processó acompanyant el Sant Crist, obra de Josep Busquets. Una solemne processó, sempre molt concorreguda i a la qual hi assistien les autoritats. Es celebraven els oficis dels Dijous i Divendres Sant pel matí. A la tarda se celebraven altres actes religiosos i a la nit del divendres sortia la processó del Sant Enterrament, amb concurrència de totes les germandats existents en aquell any, que no eren tantes com ara, però més concorreguda, ja que s’ha de considerar que només hi anaven homes i el cens de la nostra ciutat no arribava als dotze mil habitants.
A la nostra ciutat, el segell de la serietat era el sentiment, inconfusible i digne d’elogi, que tenien els cultes litúrgics, sobretot les Processons. L’afluència de públic que presenciaven el pas dels seguicis processionals ho feien amb silenci sepulcral. Aquest esperit característic s’incrementava any darrera any.
Per això, es vetllava per que els cultes religiosos i les processons tinguessin un marc digne i adequat. Per aquest fi es creà i sen preocupà el recent constituït, any 1949, Patronat de Setmana Santa, constituït per cinc o sis vallencs, amb compenetració total i d’acord amb les directrius de les autoritats religioses. Les processons, i alguns dels actes religiosos, els organitzava el Patronat de Setmana Santa, que rebia una subvenció i així facilitava, a un preu reduït, els ciris als participants a la processó, a la vegada que facilitava a les germandats la contractació de grups musicals, corals o orquestres i bandes, per acompanyar-los en la processó.
El trajecte que seguia la processó era l’habitual fins aleshores: Plaça del Blat, carrer de La Cort, El Pati, carrer d’en Bosch, carrer Sant Antoni, carrer Sant Sebastià, carrer Santa Ursula, carrer dels Metges, plaça de les Garrofes, carrer Major i plaça del Blat.
El Patronat, en aquest any, feia esmena de que no tots els “misteris” que s’incorporaven per primera vegada a la processó del Sant Enterrament, del Divendres Sant, tenien constituïda la germandat o be estava organitzant-se; demanaven als que tenien vesta, fent referència als de la germandat de Sant Francesc, que celebraven la seva processó el Diumenge de Rams, acompanyessin als misteris del “Davallament” o al de la “Verge dels Dolors”. Molts joves tenien interès en participar a la processó, no podien fer-ho per manca de la vesta; el Patronat feia una crida a tots els que tenien vesta a casa seva, i no participaven a la processó, la deixessin al Patronat que li arribaven molta demanda de vestes. Era l’any de la recuperació del misteri de la “Crucifixió”.
Ja sia pel treball de difusió als quatre vents del programa de Setmana Santa, o per la implicació massiva dels vallencs, aquest any 1949 l’assistència de públic i la prestància dels actes arribava a unes cotes realment altes.
Ressenyant només les processons. La del Diumenge de Rams de la germandat de Sant Francesc, superà en escreix les edicions anteriors, en les files interminables dels germans que hi assistiren; com a detall direm que hi participaven dos bandes de música i la Schola Cantorum que dirigia Mossèn Sebastià Rué; tancava la processó, després de les autoritats, la banda de cornetes del Regiment de l’Ebre. Era un avanç de lo que seria el divendres, amb una concurrència de més del miler d’assistents i les voreres i balcons de tot el seu recorregut ple de públic silenciós i respectuós. La participació fou tant gran que quan la Corporació Municipal s’incorporava a la processó els “armats” ja arribaven al carrer Major.
La nombrosa participació de vallencs en la processó del Divendres Sant, i tenint en compte que en la propera edició de l’any 1950 s’incorporaven dos nous misteris, el Patronat de Setmana Santa decidí modificar el recorregut de les processons, ampliant-lo, després del carrer dels Metges, pel carrer de Sant Francesc, plaça del Portal Nou, carrer Tomàs Caylà, carrer Major i plaça del Blat. Tot i la prolongació del recorregut, la processó del Divendres Sant de 1950, quan l’ajuntament sortia, els armats estaven al Portal Nou.
La Processó del Divendres Sant es caracteritzava pel respecte i el silenci en que el nombrós públic la presenciava. Molts comarcans i d’altres poblacions venien a Valls a presenciar-la ja que, anys darrera any, progressava en prestigi i en caràcter. Feia dos anys del Patronat, però el treball dels cinc o sis vallencs que el propulsaven desinteressadament era tangible.
El Patronat presentava a les germandats els projectes per millorar les properes edicions dels actes litúrgics i les professons; en la reunió de capítols aquestes donaven les corresponents informacions a tots els germans.
L’èxit dels pocs any d’activitat estimulava als membres del Patronat per proposar nous efectes i detalls; com que les germandats activessin les seccions d’aspirantat a fi d’incrementar la presencia dels infants a les processons; organitzar serveis especial d’autobusos per facilitar el desplaçament a Valls dels comarcans el diumenge i el divendres; el magnífic cartell que va crear Eduard Castells per l’any 1952, editat per l’impremta Castells que fou distribuït per tot l’Estat, essencialment per Barcelona que s’encarregaren de fer-ho els vallencs residents a la capital.
A la processó de 1952 s’incorporava el misteri de la nova, ja molt nombrosa, Confraria del Crist de Lepanto i de la Verge del Roser, obra de l’escultor Josep Busquets, i la policromia de l’artista vallenc senyor Rafí. El misteri que, en un principi es titulava, “Ecce Mater tua”, fou beneit el diumenge 13 d’abril a les sis de la tarda, després de la funció religiosa que posar cloenda al Via Crucis. La benedicció la feu l’Arquebisbe de Tarragona, Dr. Benjamín de Arriba y Castro; hi assistiren l’alcalde, el capità de la guàrdia civil i les autoritats locals.
L’apadrinaren el notari Rafael Losada Perujo i la seva esposa Joana Nadal, que posteriorment obsequiaren als confrares i convidats a un refrigeri al seu domicili. El misteri estava exposat, en una capella lateral de l’església de Sant Joan, des del matí del Diumenge de Rams. Les imatges del misteri estarien pel culte a la capella del Roser. La primera junta directiva de la Confraria va ser: Mn Joan Tomás, conciliar; Joan Muret, president; Joan Güell, vicepresident; Pere Pedrol, depositari; Tomás Mestre, tresorer; Lluís Puig, secretari; Rafel Ribé, vicesecretari; Josep M. Serra, Manuel Errando, Emilio Toda i Emilio Roca, vocals.
Per aquesta edició el Patronat inclouria una innovació: durant el pas de la processó pel carrer de La Cort i el Pati, la llum del carrer i els aparadors estaria apagada, il·luminant-se només per la llum dels ciris i les torxes. L’objectiu era accentuar el recolliment i silenci característic de les nostres processons. Això no va tenir l’èxit que s’esperava degut a una fina pluja que va caure durant la processó, hi havia molts paraigües per les voreres i tampoc hi era present la lluna plena; el Patronat acordà no establir-ho per les següents edicions i, en qualsevol cas, s’estudiaria amb més valoracions la proposta.
Seguirem, properament, amb l’activitat del Patronat; no va prosseguir gaires anys més. A Valls ja se sap de sempre. Quan alguna cosa rutlla, sempre hi ha qui ho vol capitalitzar; s’encimbellen al vaixell i tot seguit s’esfonsa.

Deixa un comentari

Required fields are marked *