Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

AVUI HI HAVIA D’ESTAR
Cròniques de la ciutat pel record, Del nostre País, El día a día

AVUI HI HAVIA D’ESTAR 

Quan activem el vuit en el nostre llunari, ens eixamplem i arronsem físicament. Hem sobrepujat el traç crític que marca el vuit. La vesta per la Setmana Santa, oh fortuïtat, em ve llarga i estreta.

Al cartílag del maluc esquerra  no li puc implorar més del que dona de sí; el marxar de pul en pul en les processons reverteix dolorosament en dany. Vist tots els entorpiments, l’any passat vaig renunciar, molt a pesar meu, d’anar a les processons. Seguia el mateix criteri per aquest any.

Avui a la matinada, al despertar, el moment que en prou feines recales en aquest valls de dolor, la memòria dels records, sempre presents, m’han portat a la presencia del Sant Crist de Sant Francesc, la imatge de Busquets que tant recorda i comunica.

Sempre ha estat present en la meva familia; en temps primer, que no puc recordar, anava a veure’l a l’església de Sant Francesc, amb el meu cosí i la meva avia Àgueda, em colpia; ja érem confrares d’aquesta històrica germandat. Sempre a les processons del Diumenge de Rams acompanyant-lo pels enyorats carrers de la nostra ciutat; i en les celebracions del Dijous i Divendres Sant, a les nou del matí, de ben petits amb vesta, que no enteníem res de lo que feien, però ho seguíem molt respectuosos; quan era l’hora d’adorar al Crist hi anàvem amb tots els confrares. Era una germandat inusual, respecte a les altres germandats. Des de que s’exposava el Santíssim el Dijous Sant, fins que es retirava, s’establien torns de vetlla de dues hores, amb quatre confrares per torn establert per sorteig. A la sagristia hi apareixia la Madre Teresa, de la Sagrada Familia, que els obsequiava amb galetes i vi de missa, per alleugerar la vetlla;  un ritual que tots esperaven.

Era la germandat del meu padrí Anton, del meu pare dels meus tiets i cosins, de molts veïns, amics entranyables i estimats. Estimaven la germandat, hi treballaren i participaren en totes les obres per construir l’altar amb el retaule que embolcallava el nostre Sant Crist. Una imatge venerada que és part de la nostra història, sempre present; com aquells amics, que els veus ben poc però sempre hi son.

Des de que els meus avis i pares em portaren, en un temps que no puc recordar, als peus del Sant Crist de Sant Francesc, sempre hi he estat. Avui, en la memòria de lo que va representar i van estimar tots els meus avantpassats i els de la meva esposa, he cregut que havia d’anar acompanyar el Crist pels carrers de la meva ciutat. Amb el vuit al meu llunari no podia dir ja hi aniré el proper any. Un any és molt llarg, els moments que conclouen son molt curts. Avui hi havia d’estar.

Deixa un comentari

Required fields are marked *