Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

IDEOLOGIA I FANATISME
Del nostre País

IDEOLOGIA I FANATISME 

Més de la meitat dels espanyols no estan satisfets amb el funcionament de la democràcia a Espanya, segons l’enquesta Eurobaròmetre del Parlament Europeu difosa el passat mes de febrer. El sondeig evidencia que el 53% dels espanyols està poc o gens satisfet amb el funcionament de la democràcia al nostre país, davant del 41% que pensa així entre els enquestats dels 27 països de la Unió Europea. Només un 46% dels espanyols diuen estar satisfets, o molt satisfets, amb el funcionament de la democràcia.
On és la raó del desencís?. Crec que, deixant a banda la mediocritat dels polítics, esta en la nostra immaduresa democràtica que, per factors que caldria analitzar a fons, no hem entès encara, o no som capaços d’assumir, quines son les funcions i obligacions com a ciutadà demòcrata en un estat plenament democràtic.
En una democràcia és essencial participar en els processos electorals i exercir el nostre dret de vot. Això ens permet escollir els representants que considerem més capaços i compromesos amb els nostres interessos i valors; corregir males pràctiques, desviacions errònies de projectes. En fi, participar, encara que de fora ma, en el govern del país. Per això cal tenir al cap fred i oblidar el dictat del cor, votar per la necessitat de contribuir a millorar i no per sensibilitat o simpaties, que ho adulteraria.
Deia John F. Kennedy, “El vot és l’expressió més directa i poderosa de la voluntat ciutadana.”
El que fa una democràcia més veritable es el bon criteri dels ciutadans al votar. No podem limitar-nos a votar al candidat més popular o al que ens sembli més simpàtic. Cal escodrinyar a fons la proposta i escollir qui millor representi el projecte de prioritats pel país. Criteri apte per tenir l’opció d’escollir, en cada moment, qui més convingui.
Tinc la sensació de que potser exercim el vot amb la lleugeresa de si escollíssim entre Madrid i Barça; pels sentiments propis de fidelitat a les nostres simpaties de sempre, disciplina del vot, peti qui peti.
Estem erràtics entre dos conceptes poc delimitats: ideologies i dogmatisme o fanatisme.
El dogma és una doctrina que no permet qüestionaments sobre una idea. Ideologia és un conjunt sistemàtic d’idees i valors que encaixen entre si, encara que les seves afirmacions no siguin necessàriament vàlides. Els dos conceptes estan allunyats de la imparcialitat. La ideologia permet posar-la en dubte, el dogmatisme és maximalista.
El problema sorgeix quan la ideologia es considera a si mateixa com la dipositària de les idees que poden resoldre qualsevol problema de la societat, ja sigui en el present o en el futur, prescindint de la resta. Això la converteix en un dogmatisme i en un fanatisme, ja que es tanca a les idees dels altres com a possible font de solucions als problemes que es plantegen en el dia a dia, i ella és depositaria de l’explicació total i última; el que alguns anomenen explicació ferotge.
Arribats al punt més greu al considerar la ideologia com a veritat irrefutable, evoluciona, s’obre el camí al totalitarisme. Qualsevol que dissenteixi passa a ser un problema per al grup dominant, ja que va contra la veritat dogmàtica que proclama la ideologia mal entesa. Aquest és el problema que plantegen dissidents, faccions i sectes.
Sempre que algú, al llarg de l’esdevenir humà, situà la ideologia per sobre d’altres éssers humans, algú va patir. Quan aquesta ideologia en tant que “veritat absoluta” se la col·loca per sobre de qualsevol altra cosa, sorgeix el fanatisme i així, l’empatia intel·lectiva imbuïda d’aquest argumentari, capgira l’individu com irreconciliable amb tota discordança. Entrem en la intransigència, l’exclusió, la incomprensió; s’ha desarrelat la tolerància i el diàleg, ens hem transformat amb uns figurants, aplaudint i victorejant les consignes que invoca l‘autòcrata que, per repetir-les contínuament, s’estan imbuint en el pensament, sigui veritat o mentida
.
Només una solució: preponderància del nostre criteri, informació equilibrada i plural. Mirar de cua d’ull tot lo que ens bufen a l’orella, vingui d’on vingui.

Deixa un comentari

Required fields are marked *