Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

Seixanta anys de l’estrena de MY FAIR LADY
Fem memòria, Tempus Fugit

Seixanta anys de l’estrena de MY FAIR LADY 

Recordant a l’encisadora AUDREY HEPBURN
L’any 1964 s’estrenava a USA – a Barcelona l’any 1966 – “My Fair Lady”. Jo atresorava 24 anys; ha passat molt temps, però la pel·lícula persevera extraordinàriament agradable. Conserva l’encantadora imatge, plena de color i so, en un estat impecable per a l’escenari musical.
Audrey Hepburn està fantàstica i Rex Harrison incomparable. George Cukor, davant de l’ingent complex de comèdia, música, decoració, estrelles i prestigi, va mantenir el control del conjunt i una atenció genial pels detalls. No és simplement una “bona producció”, és una metamorfosis molt sàvia i enginyosa d’un magnífic espectacle escènic a la pantalla.
L´obra és un prodigi d´harmonia i elegància que, des del respecte a l´esperit del text original de Shaw, crea un espectacle, tendre i intimista quan correspon; després d´haver-la visionat en la imprescindible versió original – la versió espanyola fou per oblidar – ens deixà la impressió d’haver presenciat una obra mestre, no sols del gènere musical sinó de la història del cinema.
La deliciosa i sempre captivadora Audrey Hepburn, la nostra abellidora protagonista, portant la cinta en tot moment a situacions i escenaris màgics que perviuen inesborrables en la nostra retina després dels anys. Amb inoblidables escenes, com l’assistència i presentació a l’alta societat d’Eliza a Ascott, o el ball a l’ambaixada en honor de la reina de Transilvània,… va aconseguir que tots conservem a la memòria, al record, una frase, una tonada, la imatge d’una mirada i la cadenciosa manera de lliscar per l’habitació. Audrey Hepburn va ser robada… Des de l’escena inicial, mostra una i altra vegada, per què hauria d’haver estat nominada a un Oscar com a millor actriu de l’any.
En els anys 90, els rotllos de pel·lícula original estaven degradats i patiren el seu deteriorament total. Els restauradors Robert A. Harris i James C. Katz, junt amb 20th Century Fox, foren contractats per salvar la pel·lícula. Després de mesos de treball, es va conservar la qualitat de la imatge per les futures generacions. Celebraren un reestreno cinematogràfic de la pel·lícula restaurada l’any 1994 per part de Twentieth Century Fox, afermant la seva popularitat.
L’ingredient fonamental d’un musical són les cançons. I, si en això ens fixem, “My fair lady” té, segurament, el catàleg de melodies més inoblidable de tot el gènere. Sens dubte, fou al cim d’aquell gènere meravellós que va ser el musical americà.
Fins al final de la seva vida Audrey Hepburn fou un “donar” sense esperar res a canvi. Mentre puguem seguirem admirant la Eliza, voltada de tots els barrets d’Ascot. La més actriu, la més persona i petita flor Audrey.

Deixa un comentari

Required fields are marked *