Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

DE QUAN EL PORTAL NOU ERA EL CENTRE NEURÀLGIC DE VALLS
Cròniques de la ciutat pel record, Fem memòria

DE QUAN EL PORTAL NOU ERA EL CENTRE NEURÀLGIC DE VALLS 

L’agraïment a Joan Benet i Jové pel seu valuós relat oral sobre l’històric barri del Portal Nou.

El Portal Nou havia estat, des de temps immemorials, el centre neuràlgic de l’activitat comercial de Valls, capital d’una comarca on la principal activitat, molt arrelada i potent, sempre havia estat !’agricultura. Era l’entrada natural a la ciutat. Hi tenia tots els elements (artesanals i auxiliars) per a la seva projecció des d’aquesta zona situada al sud-oest del terme, i amb les zones d’influència adjacents que confluïen al Portal Nou.

 

El fet de ser el centre comercial de la ciutat no era casual, sinó que estava determinat per la seva importància com a punt d’enllaç estratègic de la xarxa de comunicacions provincial. El circuit entre Tarragona i Lleida, des de sempre, transcorria pel centre de la capital de l’Alt Camp. Venint de Tarragona, el primer que trobàvem era el Portal Nou, l‘entrada a Valls. Aquesta placa era el centre comercial que nodria el comerç de la ciutat i que, durant molts anys, va acotar la zona corresponent al denominat actualment “barri antic”.

 

En aquesta placa hi confluïen vies de la ciutat tan importants i actives com la muralla del Carme, la muralla de Sant Antoni o el carrer deis Metges. La vida i l’activitat de la pagesia se situava en aquesta zona. Per treballar al defora utilitzaven el cavall de tir, per als desplaçaments i el transport deis productes del camp feien servir el carro. Les hortes de cultiu es trobaven situades en la zona d’influència del Portal Nou, rarament en altres àrees al voltant de la ciutat.

 

Era l’entrada de tots els productes que procedien de les hortes; des d’allí els pagesos subministraven verdura als pobles de la comarca i Montblanc, fins i tot a Santa Coloma de Queralt. Hi havia tres punts de producció de verdures: els torrents de Valls, la Serra i els Fontanals.

 

Al Portal Nou hi havia quatre empreses que negociaven l’agricultura de l’arbre (blat, garrotes, avellanes o ametlles). El cultiu del blat era molt important, així ho confirma l’existència de fins a tres molins de farina, alineats amb el canal d’aigua deis torrents, que transcorria paral·lel al Portal Nou. Relacionats amb aquest canal hi havia les tres fabriques dedicades a l’adoberia i també la indústria d’aiguardents.

 

Una entitat important en el suport i el desenvolupament de l’activitat comercial relacionada amb tots els elements que hem descrit anteriorment fou la coneguda com l’Hort dels Alls. Estava dotada d’una gran superfície, amb un gran pati envoltat de naus. Els pagesos arribaven amb els seus carros, que estacionaven al pati, entre les naus, quan venien a comercialitzar els seus productes. Aquí desenganxaven les cavalleries, i les estabulaven a les naus, que estaven dotades d’una menjadora i una zona de descans per als animals. Per a aquest servei pagaven un pupil·latge, com si realment es tractés d’un hostal.

 

Dintre d’aquest espai de l’anomenat Hort dels Alls es disposava del comerç conegut com a rambler, el qual consistia en la compravenda de cavalls i mules, animals imprescindibles per a l’activitat comercial d’aquells anys. En una altra nau es comercialitzava amb els productes de conreus com ara el moresc, els fe­ sols o les patates, que es compraven als pagesos, primers productors. Des d’aquest punt els revenien a comercials industrials de Reus, Tarragona i altres poblacions catalanes. Amb aquesta finalitat s’hi havia establert un centre de transportistes, que feien el transport de productes i l’enviament a altres ciutats.

Cap a meitat de la dècada deis anys quaranta, finalitzada la Guerra Civil, i fins ben bé els anys cinquanta, de resultes de la manca d’aliments i de l’aplicació del racionament, aparegueren uns moviments i corrupteles en la compravenda i el carreteig d’aliments de primera necessitat. La situació geogràfica i estratègica de Valls dins de les comarques de la Conca de Barbera i l’Alt Camp la va convertir en la ciutat més important des del punt de vista comercial en la ruta entre Lleida i el Camp de Tarragona. El moviment de carros amb productes del camp vinguts de la part de Sarral, Conesa o Santa Coloma de Queralt era continuat. Feien cap a Valls per descansar i comercialitzar a l’Hort deis Alls.

 

Cal no oblidar que aquests eren anys de racionament, i que les transaccions il·legals de matèries o de productes agrícoles, com ara la farina, l’oli i el sucre per a l’elaboració d’aliments de primera necessitat, estaven molt controlades i castigades. Molts carros anaven carregats fins dalt de gavelles de palla. Als baixos del carro hi havia uns compartiments on s’amagaven sacs de blat no declarats, segurament excedents de la seva collita, que eren transportats per ser venuts a les farineres; una manera de guanyar un afegitó. La Guardia Civil, en els controls de carreteres i camins, comissava els sacs de blat no declarats. Els sacs comissats els dipositaven a l’Hort dels Alls i s’acostumaven a vendre a les farineres. Hi ha diferents versions d’on anaven a parar els guanys d’aquestes vendes, però, com que no disposem de tota la documentació que ho certifiqui, no en podem donar més detalls.

 

A la zona del Portal Nou hi havia empreses i comerços auxiliars necessaris per al desenvolupament de l’activitat de la pagesia. Hi havia un ferrer, anomenat e/ Panxut, que reparava i posava a punt tots els instruments metàl·lics per a les feines dels pagesos: aixades, arades o dalles. Un altre ferrer, situat gairebé al davant d’aquest, feia les reparacions dels carros. Els carros tenien el problema recurrent que la fusta de la seva estructura es ressecava, i això provocava que la llanda de ferro no s’ajustés a la fusta de la roda del carro. Aquest ferrer era l’especialista del poble. Posava la llanda de ferro al foc i, quan estava incandescent, la col·locava ajustada sobre la fusta, llavors el ruixava amb aigua i el ferro es contreia i s’adaptava a la fusta de la roda. També ferraven els cavalls; rebaixaven la superfície de les peülles i, amb la ferradura ben calenta i modelada, la clavaven amb claus a la peülla de l’èquid. Per al bon rendiment del cavall era imprescindible que anés ben ferrat, ben calçat. Eren unes activitats comercials auxiliars de servei a l’activitat agrícola molt necessàries que es trobaven al Portal Nou o a les seves zones d’influència.

El constructor de carros en aquesta plaça era Can Capellades, on es posava a punt un mitjà de treball molt important per a la feina de !’agricultor. Era curiós perquè es podia fer amb fusta seca o verda, i la tria era important, ja que si es feia amb fusta verda, a mesura que s’assecava, el carro es desmanegava.

No només era al Portal Nou on es desenvolupava una gran activitat, hi havia un zona d’influència molt activa i relacionada amb tot el món de !’agricultura: la plaça del Carme, el carrer del Carme o la muralla del Carme. Aquí hi havia la Cooperativa Agrícola o Societat Agrícola, i al seu voltant es distribuïen tres hortes importants que cobrien la demanda de planter. Estaven ben proveïdes d’aigua per regar, tenien l’estructura del rec del Portal Nou que venia de Sant Francesc, travessava la plaça i regava l’Hort de les Monges.

Davant mateix d’on actualment hi ha l’edifici de la Colla Vella hi havia l’abeurador per a cavalls i mules. Quan es ponia el sol, per la carretera d’Alcover arribaven, en processó d’una filera, els carros que retornaven de la jornada de treball. Arribà a haver-hi mil carros matriculats. Tots produïen verdura per al poble i per a la comercialització en les poblacions que hem assenyalat anteriorment. Era la vida dels grans mercats de Valls.

 

El Portal Nou tenia una zona comercial molt amplia per satisfer les necessitats de la clientela. A la costa d’en Pontarró amb el carrer deis Metges hi ha, encara avui, Can Barrufet, una botiga imprescindible per als agricultors; aquí els pagesos hi compraven cardes i espart, un material ben necessari per al treball del camp, també tapadores d’espart i cabassos i molts elements que ara ja no es coneixen i que eren el suport per al bon treball.

 

A la zona del carrer de Sant Francesc, tocant al Portal Nou, hi havia els boters que construïen artesanalment les botes per a la verema. També s’hi trobava una serradora on molts agricultors portaven branques grosses, d’arbres i troncs, perquè en fessin trossos de llenya més petits per cuinar i pera la llar de foc de casa.

 

A l’època del transport mecanitzat, el Portal Nou era la parada deis autocars que cobrien el trajecte entre Tarragona i Lleida. Era l’inici del transport públic mancomunat entre Valls, Reus i els pobles de les hortes que comercialitzaven a Valls i amb la participació de tres companyies de transport. També el Portal Nou pot fer gala d’haver tingut el primer sortidor de benzina a la ciutat, molt abans de la Guerra Civil.

 

L’afluència massiva de gent en dies de mercat era espectacular. Era el punt vertebrador dels mercats de Valls, que cobria amb escreix les necessitats de la ciutat.

Hi havia dos bars: Ca l’Amada i Cal Bota. L’Amada estava obert tots els dies de l’any, des del matí fins al vespre, i era punt de reunió de comerciants, i taula de negocis de compravenda deis productes agrícoles i derivats o complements. Els dies de mercat tots dos establiments sempre estaven plens a vessar. Cal Bota no va aguantar tant, va tancar les portes. Ca l’Amada, sortosament, continua regentat pels descendents de la mateixa família, d’això ja en fa alguna centúria.

 

A més de la qüestió agrícola, la zona del Portal Nou concentrava molts altres elements que nodrien l’activitat de la ciutat. S’hi ubicava l’única fabrica de gas de la comarca; era essencial perquè moltes llars i tallers funcionaven amb gas. Era propietat de la família lvern i el senyor Rovira n’era el gerent.

 

Al Portal Nou s’hi establí el primer garatge de la ciutat, el Garatge Planas, que inicià la venda de tractors i elements mecanitzats per a l’agricultura.

 

També hi havia diferents establiments majoristes dedicats a la compravenda de fruits secs, com ara Can Ribé, just a l’entrada de la ciutat i Can Parés, conegut amb el renom de Ca la Roja, i situat en plena plaça. Tots compraven als agricultors i revenien els productes a indústries de Reus.

 

Entre el comerç existent a la plaça, ja en plena postguerra, hi trobem Ciments Batet, Anguela i Florensa, propietari, aquest darrer, de diferents immobles de la plaça i amo del comerç de compravenda de garrofes, que les trinxava i es quedava amb el garrofí, que era el més apreciat; la res­ ta es llençava.

 

La distribuïdora d’adobs Barrau, situat en plena plac;:a, un centre molt concorregut on els clients trobaven un bon assortit d’adobs per a la terra.

 

Al carrer de Tomàs Cayla hi havia establiments dedicats a la venda de complements del servei agrícola, i també un llauner que era soldador de paelles, fanals i altres elements que requeria !’agricultor. No ens podem deixar Sacs Rovira i Borrasses, Begudes Vilarroya i Constructors Batalla (Agustinet de Reus). I, si resseguim un altre carrer confluent a la plaça, el carrer de l’Església, la fabrica de pastes de Daniel Ribé hi tenia la seu.

 

La influencia i la importància del Portal Nou en la vida de la ciutat fou molt important fins fa uns anys. L’entrada dels gegants a la ciutat, per a qualsevol esdeveniment festiu, sempre era pel Portal Nou, on se’ls feia la rebuda. Era l’entrada més senyorial de la ciutat. i punt de rebuda d’autoritats i visitants distingits.

 

Un vallenc de l’època, visionari i experimentat, va veure venir el declivi d’aquest indret tan notori com emblemàtic. Quan inauguraren el pont del desviament de la carretera de Tarragona a Lleida, a l’alçada del passeig de l’Estació, l’home va sentenciar: “Això serà la davallada del Portal Nou.”

 

Així ha estat. Espais llegendaris de la ciutat com el Portal Nou han quedat relegats a un segon terme, gairebé han estat desposseïts de la seva essència més genuïna a resultes de la imperiosa necessitat de fer noves construccions i projectes urbanístics sense una estratègia clara. La vida a la ciutat s’ha desplaçat cap al nord-est del terme. El Valls històric s’ha anat despoblant i se n’ha desdibuixat l’essència més autentica. Les llars antigues, centenàries, on no hi ha hagut capacitat per fer-hi les reformes adients, han quedat abandonades perquè ja no es podien reconèixer com a habitables. Aquesta renúncia a l’esforç ha deixat en l’oblit edificis importants i ben estructurats, als quals només calia una reforma. En aquest context podem citar l’antic registre de la propietat, al final del carrer de l’Església; Can Ballester, a la plaça de les Garrofes, i molts, molts altres que es troben deshabitats a l’espera de la certificació de la seva defunció definitiva. S’ha adoptat una planificació efectiva? Fa uns anys el mercat agrícola al Portal Nou va tenir una reviscolada (les necessitats i requeriments que imposava la pandèmia van tornar la vida al Portal Nou), semblava que retornava la llum a la que havia estat la gran plaça comercial de Valls, però alguns il·luminats ho desgavellaren sense saber per que, o potser sí. Sigui com sigui, el mercat de la verdura agonitza. Molts paradistes han renunciat a vendre els seus productes en les parades situades a la zona on se’ls ha reubicat.

 

Sembla que ningú aporta solucions, ni s’albiren idees ni projectes. Aquells pobles que venien als mercats de Valls ara ens superen amb moltes iniciatives. A poc a poc anem quedant enrere. Ningú té la solució? Ningú en parla en el projecte de ciutat?.

Portada: Dibuix de Josep Maria Tost

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *