Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

FRANCESC XAVIER  SOLÉ  BALCELLS
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

FRANCESC XAVIER  SOLÉ  BALCELLS 

Valls 9.2.1924 – Barcelona 24.4.2014. Cirurgià uròleg.

Nascut al si d’una família obrera, realitzà els primers estudis al Col·legi dels Germans de Sant Gabriel de Valls; estudià a la Facultat de Medicina de Barcelona (1942-1949) especialitzant-se en Urologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la Ciutat Comtal (1952), a l’Institut dirigit pel doctor Antonio Puigvert, on va formar part del cos mèdic (1954) i on va ser nomenat cap de la unitat d’Urologia pediàtrica (1963-1970). Durant el període de formació va fer estades a hospitals de Londres, Bolonya i París. Fou Cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona (1970-1978); l’any 1978 fou elegit director mèdic docent i assistencial de la Fundació Puigvert, càrrec en què va romandre fins a la seva retirada (1992). Doctor en Medicina per la Universitat de Saragossa (1978), professor de l´Escola Professional d´Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1978-1995).

 

Acadèmic de la Reial Medicina de Barcelona (1997), president de l’Associació Catalana (1974-1978) i de l’Espanyola d’Urologia (1982-1986), va pertànyer al comitè directiu de l’Associació Europea i era soci de la Internacional d’Urologia; l’any 1989 se li va atorgar la màxima distinció d’aquesta associació, la medalla Francisco Díaz, i el 1998 va rebre la medalla a l’excel·lència Willy Gregoir de l’European Association of Urology en reconeixement a la seva aportació al desenvolupament de la urologia. Membre de nombroses associacions urològiques i acadèmies nacionals i internacionals, participant en nombroses reunions, congressos, cursos i activitats urològiques diverses. Ha publicat, com a autor o col·laborador, una dotzena de llibres i més de mig miler de treballs en revistes de l’especialitat, així com editats múltiples vídeos i films urològics. Era un defensor de la figura del metge que sap escoltar al pacient. Els seus pacients el volien i admiraven pel seu impecable tracte i calor humà i sobretot pels seus resultats.

 

Home de curiositat inesgotable. Relatava la seva jornada diària on li faltaven hores per impartir conferències, jugar a tennis partits de dobles, crear webs de medicina i no perdre’s l’estrena de l’última òpera a Barcelona. No li agradava mirar el passat, encara que recordava amb satisfacció els seus anys al costat del doctor Puigvert, «un home dur però carismàtic», o la seva etapa com a director el 1970 del primer servei d’urologia l’hospital Vall D’Hebron, o el seu esforç pioner per incorporar la biologia molecular dels tumors a la formació de l’uròleg. Exercí la professió durant més de 60 anys.

 

Una reflexió feta en els seus darrers anys: “La situació ha canviat. Jo aprenc molt dels residents. Ells estan estudiant i estan més al dia que ningú de la darrera novetat. El resident és una font total d’informació pel metge veterà si aquest té la humilitat necessària. A la medicina, la formació sempre és continuada i no existeix el docent absolut que no aprengui res dels altres”.

Deixa un comentari

Required fields are marked *