Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

ANJA SILJA I EL GRAN TEATRE DEL LICEU.
Entusiasme per la música, Fem memòria

ANJA SILJA I EL GRAN TEATRE DEL LICEU. 

Entre les grans intèrprets de la Salomé de Richard Strauss, en el Gran Teatre del Liceu, hi destaca la soprano alemanya Anja Silja (17 d’abril 1940). Reconeguda entre les més importants cantants de la seva generació en les òperes de Richard Wagner; excelsa interpretant Senta, Lulu i Salomé, d’una versatilitat sorprenent, veu de timbre líric, gran volum i impactant presència escènica.
Malauradament, no vaig tenir oportunitat d’escoltar-la en directa i en plenitud de facultats. Fou la temporada 1972-1973 quan ella va interpretar, per darrera vegada, una extraordinària Salomé en el Gran Teatre del Liceu. M’ho vaig perdre, fins la següent temporada no vaig gaudir de l’abonament.
Per encarnar Salomé, a més de ser una extraordinària cantant, també li calia ser una bona ballarina; després de dansar amb molta vehemència canta una de les pàgines més dures i extenses de l’òpera. Com tothom coneix, és una dansa que, tot ballant, va arrancant-se, un a un, els que li cobreixen el cos, fins a set. La senyora Anja Silja quedava, prudentment, vestida amb un biquini, o semblant. Aquí iniciava el seu monòleg, molt dur i extens, fins al fina de l’òpera.
La crítica sempre fou molt favorable i complaent amb la cantant. Però en una entrevista, la soprano deixava anar que no tornaria a cantar al Liceu per la falta de respecte d’una fracció del públic, no massa important, que, després de la dansa, s’aixecaven de la butaca, o de la llotja, i sortien de la sala. Ja ho havien vist tot. Fou motiu de comentari entre els afeccionats a l’òpera; també fou motiu d’observacions hilarants a l’hospital on jo treballava; aquesta fou la meva font informativa.
Després, tornà al Liceu. El dia 11 de gener de 2012 li imposaren la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu.
Una part del públic assidu a l’òpera sempre ha estat considerat possessor d’una cultura presumptuosa. He escoltat el comentari: “Després del Va pensiero…, ja ens en podem anar”. Jo he vist com, algunes llotges restaven buides durant el tercer acte de Aida, per mi el millor de l’obra, després de l’espectacular segon acte amb la Marxa Triomfal, com molta gent de les llotges es quedava en l’avant llotja, menjant, bevent i fen vida social i poc els hi importava l’òpera que s’estava representant. Em va sorprendre i entristir.
La meva reflexió fou amb tristesa de veure com es desaprofitava la meitat de la representació d’una òpera, amb totes les senyores i els senyors de la llotja, impecablement abillats i engalanats, absentant-se, consagrant-se al reservat de l’avant llotja, delatats per la llum que es transfondria a traves de l’ull de bou de vidre velat que tenia la porta que tancava la llotja.
He viscut moltes anècdotes en els meus anys de Liceu. Una ben sonada fou la bucòlica becaina d’un destacat Conseller i Doctor, del govern del senyor Pujol, durant tota l’òpera “L’Africaine”, de Meyerbeer, interpretada per Montserrat Caballé i Plácido Domingo, el dijous, primer dia de desembre, de l’any 1977.

Deixa un comentari

Required fields are marked *