Obituari.
Lluís Figuerola ha vençut els 94 anys. Ara ja habita en aquell fortí on hi domina la placidesa, el descans merescut de la llarga i senzilla saviesa d’una vida plena d’experiències, de sentiments i pensaments profunds. Ara ja és troba per sobre del bé i del mal.
La seva trajectòria ha estat des de la veu a la ploma. De ben petit va pujar a un escenari del que ara l’han baixat definitivament. Des de la post guerra, va participar a quantes activitats teatrals i literàries es feien a la nostra ciutat; sempre hi era present quan es tractava d’una vetllada benèfica per la nostra ciutat, que aleshores se’n feien moltes. Gràcies a la meva padrina Águeda, molt afeccionada al teatre, que em portava amb al meu cosí Alfonso a les sessions de tarda, vaig seguir la trajectòria de l’admirat Lluís Figuerola; des de “La Covardia de Pons Pilats” fins que, obligat, vaig deixar la meva ciutat. Durant deu anys gaudí molt de totes les obres on era primer actor, com La Heredera, Edipo rey, El zoo de cristal, l’Anunciació a Maria…I com jo, ho gaudiren molts vallencs d’aquells anys afeccionats al teatre. Som molts els que, gràcies a la desinteressada activitat de Lluís Figuerola i Josep Batalla, del recordat Grup de Teatre de Congregació Mariana, ens endinsarem en el món de la literatura i del bon teatre. Lluís pertany a una bona fornada, de la seva promoció son Gene Hackman, Robert Wagner, Clint Eastwood, Sean Connery, Jean-Louis Trintignant,…
Gràcies a la seva qualitat interpretativa li arribaren ofertes pel cinema de Ignasi F. Iquino, per la radio de José M. Tarrasa. Es quedà amb la radio, des d’on realitzava retransmissions amb el seu tarannà serè, intel·ligent i empàtic; algunes foren pioneres, com la retransmissió de la diada castellera de Santa Úrsula de 1981, relatant la culminació d’aquell primer quatre de nou; improvisant i creant un nou llenguatge casteller. Aquest fet li ha valgut molts premis i reconeixements.
Va pertànyer a diverses institucions culturals; admirable i enlluernador conversador, participant amb manera diàfana la forma d’entendre la vida des d’una concepció i defensa absoluta de la llibertat. Amb una cortesia envejable assistia als esdeveniments d’amics i associacions.
Els anys el portaren a proveir-se de la ploma. Era molt lo agabellat a la seva ment; com a poeta testimonial ho havia d’expel·lir en contes, poemes, llibres collint alguns premis. Estava necessitat d’expressar els seus sentiments envers la família, els fills i els nets, amics, el país, …… i quants quirats té el seu amor per la Joana!
Puc dir amb absoluta certesa que vaig presenciar totes les seves representacions teatrals i que he llegit quasi tots els seus llibres, publicats i no publicats, que vaig participar en la presentació d’algun d’ells i que els conservo amb les seves dedicatòries, com a lúcids gegants de l’ànima i del temps. Va ser un escriptor compromès, social, idealista, melancòlic, agosarat que va anar derivant cap a l’experimentalisme de tècniques, amb resultats en certes ocasions brillants.
Autodidacte, d’aspecte elegant, caràcter alegre i a la vegada pessimista, jo diria que força barojià, íntim i premonitori, no podia amagar ni la seva passió per la poesia ni la seva feraç visió de la cultura.
Als seus dots personals cal afegir-hi el sentit de l’amistat i el respecte per l’altre: la seva condició de liberal. Liberal per a qui la fi no justifica els mitjans; que admet que l’altre pot tenir raó i qui es condueix amb respecte als altres sense posar-se al servei de dogmes ni ideologies. Liberal, que comparteix la vida amb els seus iguals i amb els diversos, sense trampa ni cartró, amb l’exemplaritat que va traspuar la conducta del nostre estimat Lluís Figuerola i Ortiga, a qui recordem amb immens afecte i amb el privilegi d’haver-hi compartit moltes hores.
El reformat campanar ens anuncia la trista noticia, l’orgue de Valls l’acompanya en el seu acomiadament. Sit tibi terra levis, amic de tantes lluites amb l’escena i tants epigrames.