Valls (Alt Camp), 1914 – Lleida (Segrià), 30 octubre 1999
Pertany a una familia vallenca amb tradició en el negoci de les sabates. De molt jovenet ingressà a la Coral de l’Església Parroquial de Sant Joan de Valls, amb el mestre de música mossèn Anton Tomàs, de Valls, un excel·lent organista. Entre els seus companys hi havia l’Albert Sanahuja i Jaume Güell, que també serien musics. Cap els dotze anys, començà a interessar-se seriosament per la música; inicià els estudis de piano amb la professora, senyora Paquita Rodon, de la familia del metge Rodon, fins els cursos superiors. Es desplaçava setmanalment a Barcelona, doncs s’havia matriculat a l’Acadèmia Marshall, on hi coincidí amb els germans Korma i Alícia de Larrocha. Preferentment, va estudiar composició musical que era el seu atractiu; allí cursà els estudis d’harmonia i contrapunt amb els mestres Mas i Serracant. Per una composició d’estudiant obtingué el primer premi amb distinció.
Després del parèntesi obligat de la guerra civil, seguia escrivint composicions musicals amb continuïtat, malgrat que no s’hi dedicava professionalment. A mb intenció d’assolir un ofici que li proporcionés mitjans econòmics, establir la seva residencia a Lleida on creà un comerç de sabateria, professió que coneixia molt bé per tradició familiar. Tot i això, mantingué sempre l’interès per a la composició, l’havia mantingut sempre, mai l’abandonà. Tot i que, en el transcurs de molts anys, el compositor vallenc Francesc Petit i Cortaza va fixar la seva residència a Lleida, no trencà mai el contacte amb la ciutat que el va veure néixer. Molt sovint, el veiem per Valls on, durant els estius hi feia una llarga estada. Però és a Lleida, i en els ambients musicals d’allí, on és més conegut. Membre de la Junta de l’Associació de Música, i a través de concerts organitzats, s’han interpretat, amb continuïtat, algunes de les seves obres.
Atresora una obra amplia i variada: cançons, música per a piano sol, música per violí, música per a violoncel, música per a quartet, música per a arpa, música per a sardanes, per a banda, per a cobla i també per a guitarra. Va compondre 12 nadales per a l’Agrupació Ilerdenca de pessebristes entre l’any 1966 i el 1993 i varies sardanes.
Membre de la Junta Directiva de l’Associació de Música de Lleida. Com a membre dels Sardanistes Veterans de les Torres Lleidatanes, en les festes del Retrobament d’aquesta agrupació que es va fer a Alcoletge el dia 2 de març de 1980, estrenà la sardana «Recordant l’avi d’Alcoletge», per la Cobla «Marina», dedicada al Retrobament i a l’avi del autor, Francesc Petit.
Estava present a quantes activitats musicals es celebraven a Lleida, essencialment sardanistes que n’era la seva especialitat. Formava part de jurats de concursos corals (Nadal 1985), participava en concerts de sardanes d’autors de les “Terres de Ponent”, interpretades per la Cobla «La Principal de Lleida», en el Cercle de Belles Arts (febrer 1987). Les seves obres estaven presents en molts concerts compartint repertoris amb altres compositors ja consagrats, com el que celebraren Rosa Faria y Marta Canela al Institut d’Estudis ilerdencs, on compartia repertori amb Corelli, Mozart, Kreisler, Joan Massiá, Paganini i altres. El concert era de violí i piano, organitzat pel conservatori professional municipal de música de Lleida. (25 març 1987). En la tercera edició (març 1989) del «Concert de sardanes sobre temes ponentins», organitzat pel Cercle de Belles Arts de Lleida, Francesc Petit hi estrenà la seva sardana “Belles Arts”. Tots els compositors eren nascuts a la capital del Segrià, excepte Francesc Petit. L’objectiu d’aquests concerts era fixar un pont de comunicació entre el públic lleidatà i la música dels compositors de Ponent.
En la festa vallenca del Firagost de 1987, es celebrà una Audició de Sardanes, per la Cobla Triomfal, amb l’actuació de la Colla «Bell Esplai», de Valls, i on s’estrenà la sardana «Firagost», del mestre Francesc Petit.
Sardanes conegudes: Agraïment, Esperança, A l’avi d’Alcoletge, A la meva esposa, Bon dia amics (1988), Festes de Sant Anastasi (finalista al II Premi Ciutat de Lleida), Firagost, Ja ha arribat el diumenge (1945), Mes d’abril i Salvem el campanar.
Pel Nadal de 1987, Francesc Petit, juntament amb els compositors Enric Sauret i Gastó, Josep Prenafeta i Gavaldà, Víctor Mateu i Molas, Josep Miarnau i Vea, í Teresina Jordà i Cervera, i a través de l’Agrupació ilerdenca de Pessebristes, la qual prèviament havia convocat un concurs de «Nadales», figura en un disc de llarga durada i catorze composicions-Nadales, que es publicà amb el títol de «Nadales Lleidetanes-1». Les composicions són interpretades per la «Coral Sicoris Club», sota la direcció de Rosa Maria Pujol. Els autors de les respectives lletres són Pere Canal i Corminoia, Eusebi Broto i Sans, Ferran Colàs i Mateo, Carles Cepero i Salat, Josep Eritja i Novell, Jaume Trilla i Lladó, Mercè Jané i Farré, Pepita Cervera i Alandin
En l’homenatge pòstum a mossèn Sebastià Rué i Gené, el novembre de l’any 76, s’interpretà «Quartet», de Francesc Petit; l’orquestra Simfònica Estela, dirigida per Cohí Grau, el març de l’any 1975, li estrenaren la «Simfonia en la menor». Pel que fa a la sardana «Sal vern el campanar», quan la va compondre, la presentà a la coral Espinavessa per si la volien Interpretar. Pel que fos no va arribar a plec de bé. L’orquestra Marabú la va assajar i enregistrà. Fou una manera de col·laborar en aquella campanya per a la restauració del campanar, que l’any 80 va tenir força empenta.
Entre els actes celebrats amb motiu de la Cloenda del 125 Aniversari de la Societat Coral Aroma Vallenca, figurà el concert de la Coral Espinavessa de la nostra ciutat dirigida per Modest Soler. L’audició tingué lloc al Teatre Principal. Com a nota digna d’esment, cal consignar l’estrena de «Rellotge de sol», de Francesc Petit, una bella composició per a cant coral, També figurà en aquesta sessió, i en qualitat igualment d’estrena, un himne-sardana, «Ciutat de Valls», de Joan Andreu, de Bràfim, que per la seva vinculació a la nostra ciutat, el podem considerar ben bé com un vallenc
El diari lleidatà “La Mañana”, del 14 abril de 1989, pàgina 47, publicava la crònica de l’Homenatge que Lleida li oferí al vallenc Francesc Petit:
“Demà, dia 15, se celebrarà a les 20.00 hores a l’Auditori de La Caixa, ubicat al carrer Blondel. un homenatge al cèlebre i conegut compositor Francesc Petit, que tot i ser de la localitat tarragonina de Valls, ha residit a Lleida la pràctica totalitat de la seva vida. Francesc Petit i Cortaza. Ingressà als nou anys a la coral de la parròquia de Sant Joan, de la seva ciutat, on, segons el propi compositor, va començar la seva vocació musical; més tard va cursar els seus estudis elementals de música i piano en aquesta mateixa localitat, de la mà de la professora Paquita Rodon. Posteriorment es va desplaçar a Barcelona on va ingressar a l’acadèmia Marshall, per cursar-hi els estudis d’harmonia i contrapunt amb el mestre Mas i Serracant. El programa previst per a aquest acte d’homenatge, consisteix en la interpretació exclusiva de les obres de Francesc Petit: Polca, amb arranjaments de Carles Trepat i interpretada amb guitarra per M. Angels Tormo; Petit Preludí i Marxa, que tocarà amb òrgan elèctric Lluís Climent; «El rossinyol del meu saüquer». amb lletra d’Antoni Gimeno; «Petita testa», amb lletra de Marià Manent i interpretada per la soprano M. Rosa Tamarit i amb Alfons Escude al piano; «Aquesta nit a la muntanya», amb lletra d’Apel·les Mestre; «A la Verge de Montserrat», que interpretarà el tenor Francesc Jové amb la pianista M. Carme Grasa i amb lletra de Mossen Cinto Verdaguer; «Barcarola», amb M. Carme Grasa al piano; «A la meva esposa» (Sardana]», que interpretaran el piano a quatre mans M. Carme Grasa i M. Pilar Virgili; «Romança» amb el violinista Francesc Rodoreda i el pianista Jordi Aífajeme; «Pregaria» i «Vals” pel pianista Jordi Alfajeme. Aquest acte acabarà amb la interpretació de «Mai morirà Montserrat», amb lletra de Mossèn Cinto Verdaguer i que interpretarà l’Orfeó de Lleida, dirigit per Lluís Virgili. “Valls és el lloc ideal a la seva vida”. Per part seva, el compositor va declarar que se sent molt orgullós d’aquest homenatge i va afegir que espera que la seva música arribi a tothom amb aquest acte.”
BIBLIOGRAFIA:
Núria Ventura. Parleu-me’n. Francesc Petit i Cortazar. Cultura 1/9/1984, pàgina 9-11.
Cultura 1/2/1987 p. 27-28
Cultura 1/12/1986 p. 32
La Mañana. 20 novembre 1969, pàgina 8
La Mañana. 6 gener 1980, pàgina 12
La Mañana. “Empenta”. 9 febrer 1980, pàgina 10
La Mañana. 4 febrer 1986, pàgina 31
La Mañana. 25 març 1987, pàgina 2
La Mañana. 3 març 1989, pàgina 41
Finalment trobo alguna informació a internet sobre l´estimat sr. Petit -així l´anomenàvem!- , amic de mon avi. Déu li pagui al cel la bondat i la paciència que tenia deixant-me tocar, de nen, el seu piano. Agrairé saber si es conserva alguna partitura o gravació seva en algun lloc accessible. Salutacions molt cordials.