RAMÓN FERRÉS I MUSOLES: “GENT DEL CAMP” 

El mestre Ramón Ferrés (1878-1962) va tenir com a primer educador al seu pare, Don Ignasi, obsessionat en que totes les persones havien d’assolir la formació bàsica del batxillerat. Ramón estudià violí, piano, composició i direcció d’orquestra a Barcelona amb Matthieu Crickboom, Enric Morera i Francesc Lliurat, Brussel·les i a Milà, encara que, freqüentment, es desplaçava a París per enriquir els coneixements musicals.

S’establí a Valls, la seva ciutat natal, creant i dirigint una acadèmia de música; organitzava concerts de cambra i petit format per promocionar als seus alumnes; a la vegada creà una orquestra professional formada per 35 professors.

Es dedicà, prioritàriament en la direcció i composició d’operetes i sarsueles, i també alguna opera però sense massa fortuna. Així, per l’any 1909, li encarregaren la direcció d’una important companyia lírica per actuar per el centre i sud Amèrica i també a Espanya, enllaçant les temporades amb continuïtat de manera ininterrompuda. En aquesta companyia conegué la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel (nom artístic de Teresa Iquino Parra). El 1910 neix el seu fill Ignasi.

Entrà en el mon del cinema de la mà del pioner Ricard de Baños, interpretant música en directe en les projeccions del cine mut, a vegades clàssica i altres improvisant segons l’acció de la pel·lícula, on mostrava la seva capacitat creativa.

Fou un dels primers compositors que escrigué música exclusiva pel cinema sonor. La primera pel·lícula fou “El Relicario” (1933) dirigida per Ricard de Baños. Gaudeix d’un brillant palmarès d’entre més de seixanta pel·lícules.

És autor de més de quinze sarsueles. La primera que va escriure fou “Joselillo” , amb llibret de Indaleci Castells. La més representada fou “La Vicaria”. I la més vallenca fou “Gent del Camp”, on l’acció es situa a la ciutat de Valls i en la seva comarca.

Ramón Ferrés era assidu del Centre de Lectura de Valls. Fins l’any 1957 hi feia visites periòdiques on participava activament en les tertúlies i també com a competent jugador d’escacs.

En la pagina 3 del número 25 del setmanari “Crónica de Valls” de l’any 1905 hi trobem l’annunci de la seva activitat acadèmica: “Academia de Música R. Ferrés. Clases de solfeo y armonia. Piano é instrumentos de arco. SanAntonio, 86, pral. VALLS”. La fotografia adjunta correspon amb aquests anuncis.

La nit de Sant Joan de l’any 1974, Valls li va dedicar un concert homenatge en el saló d’actes de la Casa de la Cultura. Hi assistiren els fills del honorat vallenc, Maria Teresa i Ignasi Ferrés Iquino, que depositaren un ram de flors en una foto de Ramón Ferrés que presidia l’acte.

L’acte, organitzat pel mestre Albert Sanahuja, fou un recorregut per la música de compositors vallencs. S’inicià amb la “Serenata” de Mn. Sebatià Rué, “Minuet antic” de G. Pallarés, “Mi gorrión” de Francesc Petit, “El meu cantar” de Joan Saltó, i “La cegueta” de Joan Dasca amb lletra de Rafel Morlà. Las tres darreres cançons les va interpretar la soprano Clotilde Miró acompanyada per l’Orquestra de Cambra de Barcelona. En la segona part, el mestre Albert Sanahuja estrenà l’obra descriptiva “El Nus”, dedicat al grup d’artistes vallencs que integren aquest grup.

Posteriorment l’orquestra interpretà una selecció de la sarsuela “La Vicaria”, seguidament la soprano interpretà la romança de “La Corona de Hierro”. Finalitzà el concert amb la romança “Moreneta vallenca”, de la sarsuela “Gent del Camp”, l’obra que Ramón Ferrés inspirada en la seva ciutat natal, amb lletra de Victor Mora. La romança fou cantada pel tenor José Dueñas en que s’expressà amb valentia, coratge i ple domini de la partitura. El públic l’obligà a bisar, molt especialment en el fragment tornada de la romança; molts dels assistents, contemporanis de l’estrena per l’any 1929, en que fou una famosa romança, que també ho seria ara si es donés a conèixer: “Moreneta vallenca”.