La Plaça del Blat és d’origen medieval, esta encercada pels edificis de la Casa de la Vila i Can Sagarra; actualment es l’accés al Museu Casteller i als carrers, Forn Nou, Major, de la Cort, i també la Plaça de l’Església. Situada en l’històric cor de la ciutat, actualment, com tot el centre històric ha quedat desplaçat al extrem sud-oest. Es una plaça amb capacitat reduïda, amb porxos històrics a tres dels seus quatre costats, corresponen a diferents etapes constructives.
L’aspecte que presenten actualment es remunta al segle XX. Destaquen les columnes de suport que figuren en la cara oposada a Can Sagarra; en una reforma de la casa de la cantonada del carrer de la Cort, es suprimiren les columnes, una de les quals es troba en el grup de vivendes Francisco Clols. Com a valor històric destaca la font de l’any 1816 que es troba al peu de les escales per accedir a la plaça des del carrer Major; fou substituïda l’any 1891 per la que es manté en data d’avui. D’estil neoclàssic, és de pedra i està adossada a un dels pilars de Can Sagarra. “L’origen dels brolladors-aixetes provenen de les antigues foneries, ja desaparegudes, de Can Ballarí Colominas. Té dos cossos diferenciats: la part inferior correspon a la pica, que presenta una estructura amb basament, fust i la pica pròpiament dita en el lloc del capitell. El perfil del cos superior està delimitat per una motllura acabada en dues volutes coronades per una petxina. En l’interior hi ha un medalló ovoide on figura la data de 1891, i al dessota dues canelles. Els brolladors reprodueixen dues al·legories de dona —potser sirena—, que porten cadascuna un escut de Valls. El conjunt ofereix una composició de clara inspiració en els models de l’arquitectura clàssica”. (Bibliografia: Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya). Tant la font com la plaça estan protegides com a bé cultural d’interès local.
La plaça ha estat testimoni dels esdeveniments polítics de la ciutat, com l’adhesió de Valls a la comuna del Camp de Tarragona (1305) o la rebuda de les forces carlines victorioses (a principis del s. XIX)
Començà anomenar-se com a Plaça del Blat a mitjans del segle XVI, per la denominació dels productes que s’hi venien. Al llarg dels anys ha canviat varies vegades de nom; al mateix segle XIX va prendre altres noms: plaça de la Constitució el 1812, plaça d’Isabel II, i plaça de la Llibertat el 1868. L’any1939 s’anomenà plaça d’Espanya, fins als anys vuitanta en que recuperà el seu nom original. Entre 1593 i 1595, el Comú de Valls va fer construir la Casa de la Vila en aquesta plaça, incorporant als baixos l’espai on s’administraven les reserves de cereal.
La plaça del Blat està reconeguda com la més antiga del món casteller. Al llarg de la història les colles castelleres dels Xiquets de Valls hi han celebrat les actuacions castelleres de Sant Joan (24 de juny) o la de Santa Úrsula (primer diumenge després del 21 d’octubre), posteriorment també en altres dates com el Firagost i l’11 de Setembre.
L’edifici de la cantonada amb el carrer de La Cort fou reformat a meitat dels anys seixanta. Amb un estil més funcional, desaparegueren uns relleus decoratius que hi havia en la façana que donava al carrer de la Cort i a la plaça del Blat; també la centenària columna, que ara es troba en el recinte del les vivendes Francisco Clols, amb lo que es trencà l’estètica d’aquella zona porticada; en els baixos del número 2 de la plaça s’hi trobava l’Espardenyeria d’Antoni Casas, pares del Pare Casas, claretià; venda al detall d’espardenyes i derivats. El magatzem majorista estava al raval de Sant Antoni 151.
Seguint caminant pel petit descens porticat, arribàvem a la Farmàcia del senyor Joan Vives Ferreter, molt considerat en l’orbe social i intel·lectual de la ciutat; l’acompanyava en la farmàcia el seu germà Ramon. Una oficina de farmàcia molt entranyable pel seu classicisme; taulell mostrador amb separador de vidre amb la característica finestreta per dispensar el medicament. Al costat de la farmàcia, en el numero 4, hi trobem la clàssica cansaladeria Batalla, que figurava com a titular “Successors de Josep Batalla”, establiment de qualitat que hi va romandre molts decennis .
Deixem aquest cantó de la plaça i saltem a la següent cara, on en el número 6 hi trobem el Magatzem de fruita de Josep Raluy, que destacava en l’especialitat de plàtans i tomaques de Canàries. En un dels pisos hi vivia la Rosa Vallvé, modista on hi tenia l’acadèmia de confecció. Al local següent, corresponent al numero 7, hi havia la Subdelegació de Tabacalera S. A. En el primer pis d’aquest inmoble hi havia el consultori del doctor Joan Figueres Amat, metge pediatra. Avançant per aquesta vorera hi trobem l’establiment de la Sastreria Civit. Seguidament el local de l’Espardenyeria de Maria Serra. Hem acabat de resseguir aquesta cara de la plaça i saltem a l’altra cantó.
Aquesta banda l’ocupa completament el gran edifici de Can Sagarra. L’existència de l’anomenat “Celler de l’arquebisbe de Tarragona”, situat al subsol de Can Sagarra, situa la construcció d’aquest costat de la plaça al segle XIII. En aquest celler era on l’arquebisbe recollia els arbitris i les primícies recaptades a la vila.
A finals de segle XVII, Joan Sagarra va adquirir els habitatges que s’alçaven per sobre el Celler de l’arquebisbe per fer-les de nou i unificar-les, esdevenint Can Sagarra. Per fer-ho li va ser cedida una porció de la plaça, on aixecà el porxat de la casa per mantenir l’ús públic d’aquell espai. Aquest edifici te un espai conegut com “Sala Gòtica de Can Segarra” on s’hi troba lo que fou el Refugi antiaeri corresponent al període 1931-1939. El refugi antiaeri es troba sota la plaça del Blat. Fou construït l’any 1938 davant del perill de ser bombardejats. El refugi es dugué a terme d’acord amb el projecte dissenyat per l’arquitecte municipal Josep M. Vives Castellet. El cap de les obres va ser Ramon Claravalls i els vallencs col·laboraren en la seva realització.
Quan iniciem l’entrada a la plaça, venint del carrer Major, ens trobem, al costat de les escales, la font de la que ja n’hem parlat anteriorment. Pujant per les escales, que ens condueixen a sota les arcades de Can Sagarra, lo primer que trobem és el saló de Sabaté i limpiabotas de Josep Manero Chiva, un espai entranyable on hi operà la seva tasca durant molts decennis. A continuació ens trobem en la gran escalinata per accedir a les dependències del, aleshores anomenat, Hotel Espanya de Josep García que n’era el propietari i cap de cuina; un hotel on hi feien estada molts persones que venien a la nostra ciutat, des de viatjants, esportistes, comerciants; sempre estava molt concorregut. El gran menjador havia acollit molts dinars de casaments, batejos, festes familiars, socials i tot tipus de celebracions; també aniversaris de caire polític. Les seves balconades sempre foren llotges privilegiades pels dies de “castells”.
Als baixos de l’hotel hi havia un molt animat Bar Bruch d’Antonio Marimón, que s’anunciava com a “Café, bar i orxateria”. Sempre estava ple, sobre tot en dies de mercat; darrera la barra un molt jove Isidro Ferré i els propietaris. Sota la barra tenien un timbre que connectava amb la Sala Gòtica, inferior, on es jugava a les cartes. Quan apareixia la Guardia Civil per la plaça del Blat, premien el botó, sonava el timbre a la sala i plegaven ràpidament lo que hi havia damunt les taules.
Al costat de l’Ajuntament, en el número 10, hi havia una entranyable Barberia, punt de trobada de molts vallencs, que la regentava Lluís Roig molt apreciat i recordat vallenc. Tot seguit un establiment d’aparells de radio anomenat Teledino. El darrer establiment que trobem, al anar cap a l’església de Sant Joan, era el punt de recaptació dels impostos.
La plaça del Blat era el punt de sortida i arribada del autocar “El Vallenc” de la familia Cuadras que feia el trajecte Valls – Tarragona, aparcava paral·lel a la façana de l’ajuntament, just al costat del Bar Bruch i encarat sempre cap al carrer de La Cort. Sortia a les 8.30 h del matí i a les 15.30 h de la tarda; arribava a les 13.30 h i a les 19.30 h. Entrava i sortia pel carrer de La Cort, que era de doble direcció.
També hi tenia parada un autocar, de dimensions inferiors, que regentava i conduïa el senyor Civit, amb trajecte d’anada i tornada a l’estació. Durant el període d’estiu, quan els Boscos de Valls estaven concorreguts, l’autocar feia un servei de trasllat entre la ciutat i els Boscos, parant per les masies del recorregut quan els seus estadants utilitzaven el transport. Era un transport que s’utilitzava majoritàriament els dies de mercat.
Parlar de la plaça del Blat es, per a mi, com parlar d’un entorn molt propi. Allí hi vaig habitar, pràcticament acabat de néixer, a casa dels meus oncles Paco i Montserrat. Com a primer net de tota la familia allí vaig donar les primeres passes, allí vaig créixer. Quan tenia pocs anys, ja caminant, el meu padrí em prenia per la ma i em portava a la plaça del Blat a veure els primers castells, que mels explicava amb passió. Des del balcó de la casa dels meus oncles no em perdia cap festa grossa, amb els gegants, l’Orquestra Marabú, tant esplèndida, aquell grup de musics extraordinaris, orgull de la nostra ciutat, en les vigílies de la Festa Major. Sempre hi era quan encenien la graella de teies i observava quanta dificultat hi tenia per fer-ho aquell bon home, que ja portava molta alegria per la festa que començava. La sortida de completes, les processons de Setmana Santa i Corpus, els enterraments, la sortida de la Missa de dotze, el rebombori de la gent al estiu asseguts a la terrassa del Bar Bruch, i tants records impregnats per sempre en aquesta plaça. Però tot no segueix igual, la proximitat que valorava abans ha perdut el seu sentiment enfront la distancia, al igual que la cridadissa del Bar Bruch i el rebombori a festes enfront la calma, el silenci i la soledat de la plaça quan hi passo per les tardes. Però el meu record segueix viu, hi és present, com si hagués estat ahir, i allí segueixo estan quan em torno xiquet.
Bibliografia:
Fotografies antigues de Valls i l’Alt Camp.