És sorprenent que en la nostra època, la més florent dels darrers anys del segle passat i actuals del present, assenyalada com la més avançada en totes facetes – molt ufana i poca grana -, visquem un greu retrocés en la prevenció de malalties i parasitosis que ja consideràvem extingides.
En els nostres vuitanta anys de vida, amb una prolongada postguerra catastròfica i plena de necessitats, mai copsarem entre els infants de la nostra edat, en el col·legi o pels carrers, la presencia generalitzada de parasitosis, ni els generalitzats tractaments específics en les farmàcies, amb l’assiduïtat com des de fa una vintena d’anys. Ni es parlava de malalties tant infreqüents en els infants com les que pateixen ara; xarampió, verola i tantes altres durant molts anys desaparegudes. Que ha passat per tornar enrere ?
Les malalties infeccioses i la parasitosis, considerades controlades, estan ressorgint. Plantegen una greu preocupació per a la salut pública.
El ressorgiment de malalties infeccioses i parasitosis, algunes considerades erradicades o controlades, fa vacil·lar els esforços assolits per millorar la salut, creant un escenari on s’incrementa la vulnerabilitat humana. La dinàmica de la interacció humà-ambient esta afectada per factors externs, canvi climàtic, la urbanització i la globalització; apareixen noves vies de transmissió. A tenir en compta l’autocomplaença de la població, davant dels anti-vacunes, de l’automedicació, creant resistència als antimicrobians, una amenaça creixent, que està soscavant la capacitat per tractar infeccions, cosa que porta a un augment de la morbiditat i la mortalitat; i el comportament social.
L’increment del contacte entre humans i animals, ha creat noves fosses per a patògens. Els patògens zoonòtics es transmeten d’animals a humans, tenen protagonisme la reemergència de malalties infeccioses; exemples de malalties zoonòtiques reemergents son el virus de l’Ebola, el virus del Nil Occidental i la grip aviària. La globalització i els viatges internacionals faciliten la ràpida propagació de malalties a través de les fronteres.
El tema que exposem es actual i molt greu per que estem malversant anys de progrés mèdic, d’investigació i treball.
Però fem un encís en un fet greu que s’està produint a casa nostra des de fa alguna dècada, i en la nostra ciutat ja se’n donen casos: l’aparició de la Sarna. L’any 2024, Catalunya va batre el seu rècord de contagis de sarna, malaltia contagiosa de la pell causada pel paràsit “Sarcoptes scabiei var”; el símptoma més característic és una intensa picor. Actualment, aquesta infecció està afectant, sobretot, joves i ancians de residències. A l’estiu de 2024, un brot en un geriàtric de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) va afectar fins a 53 persones grans.
La sarna es transmet pel contacte a través de la pell, està augmentant a tot Europa des de després del confinament, quan la gent va començar a recuperar el contacte social. Perquè es produeixi el contagi hi ha d’haver contacte físic estret, com dormir amb la persona infectada. En els darrers anys la incidència és com una epidèmia, sobretot entre la gent jove, sortosament esta controlada. El problema és que el tractament tòpic habitual amb permetrina pràcticament està deixant de ser efectiu, per aquest motiu el pacient està més temps amb sarna i contagia a més persones.
La sarna està augmentant també perquè no s’apliquen les mesures higièniques de manera adequada. Una altra de les dificultats a l’hora de trencar les cadenes de transmissió per que molts casos són asimptomàtics. El contacte íntim i perllongat durant les relacions sexuals augmenta significativament les possibilitats de contagi. Cal tenir molta precaució per que la sarna no es preveu amb la utilització de preservatius ja que es transmet per contacte pell amb pell. Actualment la sarna ja es considera una Malaltia de Transmissió Sexual (MTS). No es relaciona directament amb les malalties venèries però sí que té a veure el seu contagi amb les relacions sexuals.
És molt important evitar el contacte perllongat amb una superfície que contingui àcars. Els àcars de l’escabiosi només poden viure per 48 o 72 hores quan no estan en una persona. Les tovalloles poden contaminar, la roba de llit i els llençols, la roba de vestir també pot portar aquests àcars. Qualsevol peça que hagi fet servir una persona infectada en les darreres 72 hores pot tenir àcars i s’ha de rentar.
Les favorables condicions socials ens han portat a despreocupar-nos, durant uns anys, per la salut. El nostre entorn no manifestava signes alarmants, hem abusat, per ignorància, de l’ús dels antibiòtics; hem fet cas dels il·luminats, tan ignorants com perillosos, sobre l’anti-vacuna; hem deixat de practicar acuradament les regles higièniques; han incrementat la companyia dels animals sense complir les reglamentades condicions sanitàries…. I així tantes coses que, actualment, ara coneixem malalties i parasitosis que no coneguérem durant la nostre infantesa, tot i vivint en unes condicions més primàries. La sarna ja ha arribat a la nostra ciutat, cura en les nostres relacions socials i ambientals.