Ens trobem a finals de a l’any 1946. Temps gris, mancances, anys de postguerra, immersos sota la greu influència de la segona guerra mundial. Insignificants recursos econòmics per a un país que iniciava, amb moltes dificultats, la reconstrucció familiar, social i econòmica.
Les autoritats pretenien insuflar confiança a la població mitjançant gestacions, anuncis de projectes, recuperació de tradicions…. Un dels projectes sempre nonats era el de l’elevació de les aigües a Valls, i aquest fou un dels prioritaris.
El dia 15 de juliol d’aquest any 1946, l’alcalde Fàbregas s’incorporava a l’alcaldia després de viatjar a Madrid on havia realitzat diverses gestions administratives. Contràriament a lo que en ell era habitual, informà immediatament de les gestions a la població mitjançant el setmanari local Juventud: Ha estat definitivament aprovat, pel Ministeri d’Educació Nacional, el projecte d’adaptació de l’actual Escola de Treball, pressupostat en 1.300.000 pessetes; calia que el Ministeri disposés de la quantitat per transformar l’antiga caserna en un dels centres culturals mes capaços i amb millors condicions de la província. Això, segons ell ja era una realitat. Anuncià també que s’havien iniciat les gestions per la solució d’un problema que constitueix el nus gordià pel progrés local i del qual s’ha n’ha dit molt per ser una necessitat sentida: el de l’elevació i la distribució de les aigües. Havia iniciat les gestions sobre el Banc de Crèdit Local d’Espanya i, tot feia preveure, que la solució econòmica estava per bon camí. (1) (4)
Ambdós noticies agradaren a la població però no copsaren massa en el col·lectiu ciutadà; s’esperaven fets concrets més que anuncis. De lo anunciat per l’alcalde, en ple estiu, aviat se’n deixà de parlar i comentar. Transcorregueren pocs dies i desprès silenci.
Entrats a la tardor d’aquell any, concretament en la sessió plenària del 13 de novembre, es posà damunt la taula el tema de l’elevació de les aigües. Se’n parlà poc , però per aquell moment lo que és va fer fou encertat i això significà un bon inici. S’autoritzà al senyor alcalde perquè fes les gestions oportunes per nomenar una Junta Tècnica i Financera. Una junta per professionals de l’enginyera, de l’arquitectura i de l’administració i finances municipals. Als membres de la Corporació els correspondria la iniciativa, la preocupació, l’esforç, la vigilància i la responsabilitat davant del poble. Prèviament calia que el grup de tècnics elaboressin unes bases per estudiar i discutir. Una vegada els tècnics hagin parlat, l’Ajuntament, previ l’estudi i l’assessorament convenient, acceptaria els seus suggeriments i dictàmens o sol·licitaria nous estudis. Només així tindrien la convicció d’haver obrat íntegrament al servei del poble. Aquesta primera intervenció de l’Ajuntament era poc adelerada, però proporcionava la convicció que seria el principi de l’èxit definitiu d’una empresa ambiciosa. (2)
Passat el temps de Nadal, entrats en al nou any 1947, el dijous dia 6 de febrer, es reuní el Palau de la Diputació de Tarragona, la Comissió Tècnica Financera anomenada per l’Ajuntament, per estudiar i dictaminar sobre el procediment legal a seguir i estudiar les solucions d’ordre econòmic i legal que podien oferir. La reunió la presidí l’alcalde de Valls. Cada tècnic presenta el seu estudi sobre els que redactaren l’ informe pel Consistori, que l’havia d’aprovar i ordenar l’inici del procés.
La Comissió Tècnica Financera estava integrada pels senyors: Fernando Vilagut Giralt, enginyer industrial, Josep Maria Vives Castellet, arquitecte municipal, Alberto Manuel Rimbau, advocat i secretari – interventor de l’Administració local, Adelino Andolz Aguilar, advocat, professor mercantil i interventor de l’administració local. Actuà de secretari Lluís Martinell Richetta. (3)
1.-Juventud, 20 juliol 1946, pag. 1
2.- Juventud, 13 novembre 1946, pag. 1-2
3.- Juventud, 8 febrer 1947, pag. 1-2
4.- CULTURA, nº 19, setembre 1946, pàg. 16.
Foto: El Saló de Plens de l’ajuntament al 21 d’octubre de 1946 . Al centre, Cardenal Arzobispo de Tarragona Manuel Arce Ochotorena, Josep Maria Fàbregas (alcalde de Valls). Autor: Agustí Gurí. Fons Ajuntament de Valls. AMV