Lo que se’n diu col·loquialment embolicar el marro, aparegué en l’anterior reunió de la Comissió consultiva local, quan s’encallà el curs de la discussió per esbrinar si era més convenient el sistema de comptadors, presentat pels tècnics, o bé el sistema d’aforament que proposaven els representants de la Comissió consultiva.   Era un punt de discòrdia que calia superar per continuar el treball iniciat pels tècnics. Podria encallar el progrés de les gestions fins que no s’arribés a un acord consensuat i unifiqués ambdós criteris.

Havia quedat sobre la taula l’encàrrec als els tècnics senyors, Rimbau i Vilagut, per ampliar l’estudi amb més informació per clarificar si es decidia per comptadors o aforament.

L’interès dels membres de la Comissió, que representaven pràcticament a tota la ciutat, era ben evident per la majoritària presencia i participació en el debat de la primera reunió i també en aquesta segona, on hi foren presents els senyors Morià, Solé, Busquets Puig, Enrich , Mestre, Brunel, Torrens, Miralles, Guasch, Català, Boronat, Rodón, Guasch Mateu i Castells; a més dels representants dels tenedors d’aigua, i dels nombrosos Gremis i Sindicats, els dos representants per l’alcaldia i, com és lògic, els regidors de la Comissió d’aigües i els membres de la Comissió tècnica, amb la presidència de l’alcalde.

L’alcalde inicià la sessió resumint lo debatut a l’anterior reunió, amb l’encàrrec fet als membres de la Comissió Tècnica per ampliar l’estudi sobre les prestacions que poden oferir les dos opcions debatudes.

L’enginyer senyor Vilagut presentà un extens informe, amb un estudi molt detallat, basat en que el consum mitjà per una llar de 4 membres,  es de 500 litres -1/4 de ploma-, o sia, 125 litres per individu i dia; així fa els seus càlculs.  Tot seguit presentà el cost de la unitat de volum d’aigua amb comptador i també amb el sistema d’aforament. La seva opinió és que econòmicament la millor opció és el sistema d’aforament, però considera que tècnica i sanitàriament és millor amb comptadors. El senyor Rimbau coincideix amb el criteri exposat pel senyor Vilagut.  Per si volen conèixer el detall d’aquest extens estudi poden consultar a l’edició de “Juventud. nº 247, 11 d’octubre de 1947. https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000769001&page=1&search=&lang=ca&view=premsa (1)

Si clarificadora fou l’exposició i el criteri dels membres de la Comissió Tècnica, no fou menys interesant la dels vallencs del Comissió Consultiva local, marcant el criteri que imposarien en el devanir de la preparació i realització del projecte. Interesants el diàleg entre els senyors Tomás i Castells amb el senyor Rimbau. El president de la reunió, l’alcalde Fàbregas, demanà la participació i la opinió dels vallencs presents sobre aquest dilema; cal conèixer l’opinió i la seva experiència, ho demanà amb insistència.

S’animaren a opinar i fer propostes els senyors Coll, Mestre, Busquets, Vives i novament Tomàs. L’opinió generalitzada era favorable a l’adopció del sistema d’aforament.

L’alcalde resumí la reunió encarregant als membres del Comitè Tècnic confeccionar el pressupost basant-se en el sistema d’aforament, que era el que predominava en l’opinió dels vallencs.

Semblava que s’havia superat l’escull de les prèvies i tedioses reunions i que el projecte s’encaminava sense traves. Però no fou exactament així, i aparegueren nous entrebancs.

Fins un any després no trobem una noticia sobre el projecte de l’elevació de les aigües. Fou per la segona quinzena del mes de setembre de 1948. (2)

L’enginyer al qual se  li va confiar l’encàrrec  per desenvolupar els estudis i el pla de treball, havia desplaçat a la nostra ciutat el personal tècnic especialitzat per la presa de dades topogràfiques i les anivellacions precises per confeccionar l’estudi.

El treball desenvolupat fins ara feia pensar que no tardaria massa en assolir la versió definitiva del Projecte i la redacció definitiva de la Memòria i Pressupost, que constituïen els elements fonamentals, sine quanon, pel desenvolupament de l’obra.

En aquest impàs es convocaren i celebraren les primeres eleccions municipals,  segons el nou sistema de Regim Local instaurat per la llei de 17 de juliol de 1945, elaborada per les Cortes Españolas, decretant-se prèviament el cessament dels actuals gestors; fins aleshores el Consistori actuava com una Comissió Gestora; a partir d’ara, ja seria un Consistori de regidors. L’acte de constitució fou matí del diumenge 6 de febrer de 1949. Aquest canvi en l’administració local possiblement influiria en el procés iniciat per l’anterior Comissió Gestora. (3)

  1. nº 247, 11 d’octubre de 1947
  2. nº 296, 18 de setembre 1948
  3. nº 317, 12 de febrer de 1949