REMEMORANT ELS BROSSAIRES
A l’any 1944 a Valls no arribàvem als dotze mil habitants. Jo només tenia un any, o una mica més, quan estant absort amb coses de l’edat, cada mig matí em cridava l’atenció el so estrident d’una trompeteta que pujava pel carrer. Era la…
CARTA D’UN SOLDAT A LA GUERRA DE CUBA (1896)
(Copia de l’original en valencià, sense correccions) Mare, esta carta la dicte combregat y pemoliat. iMorir tan llunt de ma casa! No més tinch eixe pesar. Vos torne l’escapulari que’m donareu mitg plorant: mare meua, en vostra cambra penjeulo vora’I capsal. La creu vos enviaría…
L’ESMOLET. UN OFICI PERDUT
Durant molts decennis, i de segle en segle, certs oficis passaven de pares a fills. Però el desenvolupament tecnològic, la globulització i les noves costums, ha fet que amb el pas del temps han desaparegut -o estan a punt de desaparèixer-, oficis com els de…
JOAQUIM SOROLLA. L’OBRA “TRISTE HERENCIA”
Un estudi sobre una pintura de Sorolla, publicat recentment en la revista The New England Journal of Medicine, afirma que “el primer brot epidèmic sobre la poliomielitis a Espanya fou detectat a la localitat de Valls (Tarragona) l’any 1896”. El Centre d’Art Amatller acull des…
MEMÒRIA DEL CARRER DE LA CORT. L’ÀNIMA DE LA CIUTAT.
Quan portes molts anys lluny de la teva ciutat, de quan en quan, apareix el record amb l’estampa dels espais de la infantessa i joventut, que acompanya els bons records i enyorances per damunt, sempre, d’algun malagradós moment passat. Vaig viure els primers divuit anys…
CA LES QUARTES
Un establiment històric del carrer de La Cort, quan aquest carrer era l’eix de la ciutat, amb els dos plafons de ceràmiques ben característiques de la casa, ambdós costats de l’entrada. Inequívoques les fotografies del carrer amb les catifes de flors per la Diada de…
CONCURS DE PESSEBRES
Des dels anys de postguerra es recuperà la tradició del pessebre i el Tió a les llars vallenques. Era costum anar a visitar els pessebres que feien reconeguts pessebristes veïns nostres amb bon art i molta imaginació per construir-los. Ens obrien les portes perquè tothom…
EL PESEBRE I EL TIÓ DE CASA MEVA.
Recordo amb enyorança que per festes de Nadal i Reis a casa meva mai no hi faltava ni el pessebre ni el Tió. El meu pare era l’encarregat de fer el pessebre, diríem que l’aspecte artístic del pessebre, on tenia molta cura el mesurant dels…
LA PROCESSÓ de la DIADA de SANT JOAN.
En els anys immediats de postguerra es recuperà una tradició important i solemne de la Festa Major de Sant Joan: la Professó en honor del Sant Patró a la tarda de la Diada de Sant Joan. Hi assistia l’ajuntament en ple i obrien el seguici…
INDEFENSOS I DESPROTEGITS. Els cinc nens de Central Park
Desconcerta els grans contrast i incongruències del nostre mon. Junt a un progrés inqüestionable, que trenta o quaranta anys enrere la meva generació no ho podia imaginar, hi trobem fets molt greus, repugnants, del comportament humà. Per una banda estem en un moment d’alta especialitat…